El saxofonista de Detroit presenta el seu últim treball discogràfic al Festival de Jazz de València.

Ahir donàrem per finalitzada la programació emmarcada en la vintisisena edició del Festival de Jazz de València. I, per concloure, una de les opcions més destacades del panorama internacional, el saxofonista Kenny Garrett. El músic nord-americà ha compartit escenari amb algunes de les figures més representatives de la història del jazz, com són Miles Davis, Art Blakey, Freddie Hubbard o Duke Ellington. Al 2021 llançà el seu últim àlbum Sounds from the ancestors.

Kenny Garret. (Hollis King)

Aquest últim disc explora una línia creativa amb una gran influència de sonoritats de música lleugera entre les que podem escoltar influències pròximes al R&B o el gospel. Amb aquesta decisió artística es justifica la formació amb la qual aplegava a València, on s’acompanyava de músics com el pianista Keith Brown, el contrabaix Corcoran Holt, el bateria Ronald Bruner, el percussionista Rudy Bird i la cantant Melvis Santa. Una formació amb una forta presència ritmica i un so enèrgic, que en cap moment va deixar lloc a l’estatisme.

Per a la cita en el Teatre Principal el repertori seleccionat es presentava amb molts dels temes de l’àlbum citat, oferint una interpretació amb improvisacions més arriscades del que podem escoltar al propi disc. Una actuació on Garrett va animar al públic a participar, bé cantant, bé acompanyant amb palmes. Per acabar, vam poder escoltar la part més frenètica del saxofonista, oferint un tema d’estil post bop a una gran velocitat, on Garrett va mostrar tota la seua destresa tècnica a solo. I com no, no podia faltar un dels seus temes més icònics, Happy People, on el Teatre Principal es va ficar en peu per cantar i ballar junt a la banda.

Una proposta propera per a grans públics, caracteritzada per dissenys melòdics que quasi actuen com a riffs i un programa cohesionat i dinàmic amb el que donava fi aquesta edició del festival valencià.

Ressenya d’Álvaro Pérez Sánchez