El passat 15 d’octubre va tenir lloc a la sala 1 de l’Auditori el concert de cloenda de la 12a edició del Festival MIXTUR.

Data: Diumenge 15 d’octubre de 2023 Hora: 19:00h Lloc: L’Auditori de Barcelona

Tres ofertoris (2012), Ramon Humet (Catalunya) – 14’ L’inefable poètica (2023), Jannai Torné Puig (Catalunya)  – 3’   Duerme la mariposa (2023), Fran Barajas (Comunitat Valenciana) – 3’ Missa a sis veus (2019), Joan Magrané (Catalunya) – 50’

Un concert dut a terme per l’ensemble de veus O VOS OMNES els quals van mostrar una completa professionalitat a l’hora d’interpretar les quatre peces del repertori.

L’inici del concert va ser la peça Tres ofertoris del compositor Ramón Humet. Un viatge durant el qual les harmonies van enriquint-se a mesura que passen els compassos ampliant l’espectre fins arribar a un clímax on l’ensemble va sonar brillant i amb molt de cos.

La interpretació va afavorir tant la facilitat de seguir la línia melòdica, present en tot moment, com identificar els diversos recursos contrapuntístics mantenint sempre una estètica unificada al llarg dels tres moviments.

La segona peça va ser L’inefable poètica del jove compositor Jannai Torné Puig. Una miniatura emmarcada dins dels encàrrecs als participants de MIXTUR on les veus individuals es fonien en un tot unificat donant com a resultat un tot harmònic que anava variant lleugerament al llarg del discurs.

La tercera peça va ser Duerme la mariposa del compositor Fran Barajas. Es tractava d’altra miniatura emmarcada dins de MIXTUR a l’igual que l’anterior i va suposar un canvi respecte a les precedents incorporant elements timbrics com bé van ser els xiuxiuetjos o alguns passatges protagonitzats per un cant més obert. El resultat va ser una peça diferent que el públic va agrair amb uns aplaudiments efusius quan el compositor va eixir a saludar.

Després d’un xicotet descans va ser el torn de la peça més llarga del repertori, la Missa a sis veus del compositor Joan Magrané, de la qual el compositor ens va parlar a l’entrevista a MIKROKOSMOS.

Amb quasi 40 minuts de duració (mentre que al programa deia 50) va ser una peça on els elements contrapuntístics van ser el protagonistes en l’estil de les misses renaixentistes però on la pròpia veu del compositor es deixava entreveure en certs moments clau que oferien contrast respecte a les textures que hi tenien lloc.

Tot això mantenint el discurs durant una peça de tal magnitud va suposar una obra que demanava l’escolta activa de manera continuada per part de l’oient i una completa mostra d’ofici per part del compositor.

L’obra va suposar també un repte per als intèrprets degut a la durada, la densitat en certs passatges i l’exigència als diversos clímax al llarg de la peça on els cantants van saber respondre de manera molt satisfactòria i resolutiva.

Al cap i a la fi, no deixa de ser paradoxal finalitzar un festival destinat a la nova creació amb música d’estil renaixentista, però tal vegada es una forma de reivindicar que la música creada per compositors vius no ha d’estar d’esquenes a la tradició, podent tornar a ella ja siga per a reinterpretar-la o bé mirar-la des d’un nou punt de vista.

Ressenya d’Aarón Esteve.