L’any 2010 Kaija Saariaho escriu el seu concert per a clarinet D’om le vrai sens, un concert essencial en el repertori actual d’aquest instrument. Aquesta peça està dedicada a Kari Krikku, qui va realitzar l’estrena d’aquest concert junt amb The Finnish Radio Symphony Orchestra el 8 de septembre de 2010. 

El concert s’estructura en 6 moviments, inspirats en els famosos tapissos de La Dame à la licorne, una mostra d’art dels segles XV-XVI on cadascuna de les imatges fa referència a un dels 5 sentits, excepte al sisé tapis, on apareixen les paraules À mon seul désir (pel meu únic desig). Una de les interpretacions d’aquest últim tapís va interessar a l’autora per elaborar aquesta peça, ja que es mostrava amb l’expressió D’om le vrai sens, un enunciat que fa referència als sentiments i el vertader significat de la humanitat.¹

No és l’única curiositat que amaga aquest concert, per això aquest article s’organitza amb 5 característiques per les quals deus conéixer aquest concert. 

1. Un concert solista amb escena

A les sales de concert, quan s’interpreta un concert solista el públic acostuma a rebre el clàssic protocol del solista entrant a la sala de concert i saludant d’avant l’audiència per iniciar el concert. Aquesta característica no es dona a la peça de Saariaho. El clarinetista s’ubica a diferents zones depenent del moviment que s’estiga interpretant. També guarda una relació amb el significat dels moviments. El primer moviment L’Ouïe fa referència a l’escolta, i el solista se situa entre el públic o darrere d’aquest, de tal forma que es puga escoltar, però no veure. Els posteriors moviments presenten les següents ubicacions:

Part II: La Vue	El clarinetista s’apropa a l’escenari.
Part III: L’Odorat	El clarinetista toca darrere l’orquestra, a un pòdium si és necessari.
Part IV: Le Toucher	El clarinetista comença a tocar darrere l’orquestra i s’apropa a la part davantera de l’escenari.
Part V: Le Goût	El clarinetista s’asseu al centre de l’orquestra, a un pòdium si és necessari.
Part VI: A mon seul désir	El clarinetista s’alça del seu lloc i abandona la sala. Les parts de violí estan escrites per fer el mateix, si volen.

2. La part solista, virtuosisme i recursos

Una de les característiques que presenten molts dels concerts escrits recentment és la incorporació de tècniques que amplien el llenguatge i els recursos de l’instrument per al qual s’escriu. El concert de Saariaho no presenta tècniques que marquen un abans i un després en l’execució d’aquest instrument. En canvi, afig algunes de les tècniques que són carents a altres concerts de la tradició clàssica d’aquest instrument. Utilització de multifònics, un ampli ús de glissandi, cantar i tocar al mateix temps, etc… Una part solista que combina la utilització de moltes tècniques i una escriptura virtuosística, com la que podem trobar al quart moviment.

3. Simulació de l’electrònica en viu

Al pòdcast de MIKROKOSMOS on es parlava de Kaija Saariaho es destacava la seua relació amb l’electrònica. I a aquest concert per a clarinet podem entreveure part d’aquesta característica. L’obra no presenta cap mena de mitjà electrònic. Ara bé, la mateixa autora ha defensat la influència de l’electrònica en obres on no la fa servir. Molts dels dissenys que apareixen a aquest concert es presenten per primera vegada a la part del clarinet, i posteriorment s’amplien amb una repetició de l’orquestra. La forma d’executar aquesta tècnica no és evident. Apareixen ampliacions harmòniques, ressonància dels dissenys del clarinet per mitjà de cròtals, arpa o celesta, o la formació d’acords amb un gran ús de l’espectre, com si fora un multifònic orquestrat. Provoca una sensació de l’orquestra com una caixa de ressonància o com un patch on l’electrònica respon als dissenys que elabora el solista. 

4. Una orquestració que amaga alguns secrets

A un concert solista l’acompanyament de l’orquestra resulta fonamental. I sent Kaija Saariaho la compositora, es poden destacar certs elements que detallen l’orquestració. Alguna d’estes característiques s’ubica a l’inici del quart moviment, on s’inicia el moviment amb una part solista virtuosística amb caràcter de rapsòdia on l’acompanyament està fonamentat únicament a la corda de percussió, amb l’ús de làmines. També destaca la tècnica de mà dreta en l’acompanyament de trompes, ja que utilitza de forma mal·leable la col·locació de la mà per tal de realitzar glissandi. Altre recurs emprat és el disseny de les ondulacions de les altures, on els instrumentistes duen a terme vibratos molt pronunciats, evitant les sonoritats d’altures fixes, i proporcionant un so flexible. Saariaho presenta una corda detallada, amb molts moviments de posició d’arc però emprats de forma senzilla. Per últim, és detallista amb el caràcter interpretatiu, com es pot observar al fragment de la fotografia, hi ha un detall on especifica el caràcter a cada compàs.

5. Improvisació i flexibilitat interpretativa

Indagant a la partitura d’aquest concert es pot veure algun fragment on Saariaho deixa espai per a la improvisació. És una característica a destacar quan la compositora deixa la llibertat en mans de l’intèrpret. Es pot observar com es tracta en punts en concret on la llibertat queda acotada. Per exemple, al compàs 174 del quart moviment trobem la indicació horse neighing, on el clarintetista imita el gemec d’un cavall i al següent compàs ho detalla de forma ad libitum. El final del primer moviment, el quart i el sisé presenten finals on la repetició d’uns compassos és ad libitum, per tal d’oferir una interpretació més flexible o ajustar-se a la part solista. També ho veiem a la utilització dels multifònics, normalment Saariaho no detalla les altures específiques que sonen quan vol obtindre un timbre peculiar però amb una sonoritat no massa determinada. En canvi, quan vol aconseguir altures determinades escriu just les notes exactes, com podem escoltar a l’inici del sisé moviment amb la part solista. Un altre example és el del compàs 17 del tercer moviment, on Saariaho escriu quick chromatic arpeggios around D, una forma indeterminada on el clarinetista realitzarà un disseny ràpid on no es detallen les notes, però recomana rodejar l’altura re. 

L’obra amaga secrets en cada escolta, i amb aquesta guia l’oient trobarà un punt de partida per endinsar-se en aquest repertori. Una peça que en els posteriors anys va influir en l’escriptura dels concerts per a clarinet, com el cas d’Unsuk Chin el 2014. Concert estrenat pel mateix intèrpret, Kari Krikku.

1. Notes al programa disponibles a la web de l’autora: https://saariaho.org/works/dom-le-vrai-sens/ ↩︎