El passat divendres 24 de novembre a la Sala Iturbi el públic de València va disfrutar d’una vesprada on l’Orquestra de València, Josep Vicent i Spanish Brass oferiren un concert on interpretaren obres de Mússorgski, Brotons i Txaikovski.

El concert s’iniciava amb la interpretació d’uns dels clàssics de Mússorgski, Una nit en la Muntanya Pelada. Una peça reorquestrada pel seu amic Rimski-Kórsakov, que donaria forma anys després de la seua mort. Una obra reconeguda pel públic més distant a les sales de concert i que el divendres passat tornava a sonar a València amb les directrius de Josep Vicent. 

Una interpretació on el director artístic de l’ADDA mostrava el seu control interpretatiu. Un control precís acompanyat d’un fraseig moderat, on els silencis estructurals escrits a la partitura es resolien com a pauses satisfactòries. Es podia escoltar una orquestra equilibrada, on el fortissimo en cap moment va sonar desequilibrat. Una sonoritat cautelosa amb una interpretació coherent de l’obra, que deixaria a l’Orquestra de València i Josep Vicent amb una presentació per fer continuar el concert. 

La segona de les peces en ser interpretada va ser l’elegida per convidar al conegut quintet Spanish Brass. Una composició escrita expressament per a la formació valenciana on es mostrava un exemple més de reorquestració per part de Salvador Brotons. Una peça inicialment concebuda per a quintet de metall i piano, que va ser estrenada al SBalz de 2014. Per a la reorquestració Salvador Brotons utilitza un recurs fonamental, proposa una plantilla on els metalls de l’orquestra estan suprimits. Aquest fet facilita l’equilibri de la formació i demostra una decisió molt encertada per assegurar una correcta interpretació de l’obra. Sols aquest fet és suficient per a comprovar la consciència del paràmetre de l’orquestració de Brotons, cosa que durant tota l’obra es va poder identificar fàcilment. Una orquestració que facilita l’enteniment de totes les línies escrites, que sumat a les decisions musicals de Josep Vicent permeten una escolta comprensible. L’obra de Brotons no amplia les tècniques instrumentals convencionals, ni suggereix un plantejament harmònic distant a la consonància, en canvi, manté l’essència d’un artesà. A més de l’orquestració, cal destacar el treball estructural, que domina els dissenys climàtics proposant alternatives inesperables al discurs. Fins i tot amb formes clàssiques com és la forma sonata del primer moviment Brotons sap ajustar-se a nous plantejaments. També cal destacar la interpretació de la peça, que tant el quintet com Josep Vicent ja havien realitzat en més d’una ocasió i el divendres aplegava al Palau de la Música. 

Després d’una xicoteta pausa es va iniciar la segon part, amb la interpretació de la Simfonia núm. 5 de Txaikovski. Una peça establida dins del repertori canònic, on la seua comú interpretació fa d’aquesta simfonia una peça que l’orquestra domina. A una obra tan assentada al repertori sols queden opcions per a les interpretacions més comunes. La tasca del director sols oscil·la entre els tempi més personals i els que suggereix la mateixa orquestra. La versió de Josep Vicent entra dins dels cànons, proposant una cinquena simfonia al servei de la corda, donant espai a les xicotetes recreacions però sense dilatar en excés els fragments melòdics. 

D’aquesta manera finalitzava el concert del passat divendres. Un concert d’èxit on a la mateixa nit van rebre Premi Carles Santos Spanish Brass i María Rubio, presents al Palau de la Música.

Ressenya d’Álvaro Pérez Sánchez