Parlem amb Maria Rubio, trompa solista de l’Orquestra de València, i guanyadora del Premi Carles Santos a millor àlbum de Música Contemporània i Experimental, per «Se hace saber». Rubio reflexiona sobre els diferents llenguatges a la música contemporània, el públic, i les tasques pendents en el món de la música actual.

Maria Rubio ens rep al Palau de la Música de València per parlar sobre el seu àlbum, Se hace saber, guardonat amb el Premi Carles Santos a millor àlbum de Música Contemporània i Experimental en la seua útlima edició.

«La idea va sorgir, com molts projectes d’ara, durant el confinament»

Maria Rubio ens explica com va sorgir la idea de gravar l’àlbum: «quan vaig estrenar el concert de Voro Garcia, Huellas Líquidas, em van quedar les ganes de que quedara enregistrat». Arran de l’obra de Voro Garcia, Rubio va reunir més obres per a trompa que al llarg de la seua vida ha interpretat o han escrit per a ella, i junt amb altres peces, va sorgir l’àlbum. «Arran de l’àlbum han sorgit noves creacions, dos noves obres per a trompa (entre elles, la d’Elena Mendoza Se hace saber).

«Este àlbum mostra els diferents llenguatges que poden conviure a la música contemporània»

«De vegades tenim la idea de que contemporani implica només un sol llenguatge. En este àlbum precisament la idea i la selecció d’obres està pensada per a mostrar els diferents llenguatges que poden conviure a la música contemporània». D’esta manera, Maria Rubio explica com a través de la música actual, es poden trobar diferents llenguatges i estils: «tenim el minimalisme d’Elena Mendoza i Voro Garcia, o la música electrònica combinada amb repertori orquestral de Joan Gómez Alemany, fins al lirisme d’Amapro Edo i Nina Senk.

«Ens fa falta molta pedagogia i molt de marketing»

Preguntada sobre l’acceptació de la música contemporània entre el públic, Maria Rubio explica alguns dels factors que creu que s’han de treballar: «els músics clàssics estem a anys llum del que és la difusió i el marketing de la música pop i rock». Rubio reflexiona també sobre el paper de la pedagogia: «cal educar a l’oient, i educar-nos nosaltres com a músics; no podem restringir-nos a quatre compositors».

Pots vore l’entrevista completa ací: