El passat 20 de desembre a l’Auditori de Les Arts de València, James Gaffigan va tornar a posar-se al capdavant de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana amb un programa que va combinar música de diverses estètiques.

Després de conéixer que el director estatunidenc no continuarà com a director titular la pròxima temporada 2025/2026, estos últims concerts estan sent, tal com es va poder comprovar al finalitzar el concert, una manera de tancar una etapa que el públic agraïx efusivament, ja que Gaffigan va haver de sortir diverses vegades a agrair la llarga ovació per la feina realitzada.

El concert, amb gairebé 2 hores de durada i sense programa de mà on poder consultar les notes al programa, va començar amb Le Chasseur maudit, un poema simfònic compost per César Franck, on la secció de trompes va ser destacada i l’orquestra va fer un ús notable de la subtilesa per interpretar les extremes dinàmiques que Franck va escriure a la partitura.

A continuació, es va estrenar la peça Ciudad sin sueño del valencià Francisco Coll. Esta obra, concebuda com una fantasia per a piano i orquestra, és un encàrrec del Palau de les Arts Reina Sofía, juntament amb la London Philharmonic Orchestra, la Toronto Symphony Orchestra i la Sinfonieorchester Basel.

La peça pren el seu títol del poema homònim de Lorca, que forma part del poemari Poeta en Nueva York. Coll s’inspira en el material flamenc, tal com ja havia fet en altres peces icòniques del seu catàleg com Turia o Four Iberian Miniatures, desdibuixant sonoritats i demostrant una clara habilitat en termes d’orquestració que van contrastar notablement amb el caràcter intimista i solista de la part central, on Perianes va mostrar les seues qualitats interpretatives, dotant d’emoció la partitura.

A la segona part va destacar un clar protagonista: Maurice Ravel.

L’Orquestra de la Comunitat Valenciana va interpretar, juntament amb Javier Perianes, el Concert per a piano en sol major d’una manera excel·lent. Perianes va demostrar un alt grau de virtuosisme, així com una subtilitat i fraseig que es fusionaven de manera molt adient amb el conjunt orquestral.

D’altra banda, la intèrpret Ana Rivera va oferir una gran mostra de professionalitat amb la secció de solo de corn anglés, on el diàleg entre el piano i el corn va estar al mateix nivell de musicalitat i expressió.

Finalment, la vetlada va concloure amb La valse. Irònicament, va ser un vals la peça escollida per tancar un concert que dona pas a l’època nadalenca. De tota manera, va ser una interpretació sublim de la partitura, on els jocs d’orquestració van ser curosament tractats, donant com a resultat un final de concert que el públic va saber agrair amb una gran ovació.

Ressenya d’Aarón Esteve.