En este Diari de la Mostra Sonora (II) conversem amb el pianista Pau Fernández Benlloch després del seu concert al festival. En esta entrevista, l’intèrpret parla del programa interpretat, del concepte de memòria, i dels reptes als que s’enfronta un instrumentista a l’hora d’abordar obres de nova creació.

Sobre el programa que ha presentat a la Mostra Sonora anomenat …amb voluntat d’antologia…, Pau F. Benlloch explica: «La idea era un poc explorar el concepte de memòria, que és un concepte que és molt relevant políticament». Preguntat precisament per este últim aspecte, Fernández Benlloch comenta que «la resonància és una memòria del so, quan hi ha una interacció entre el que està fent un piano acústic i el que està fent l’electrònica, ahí també juga el paper la memòria».

També relfexiona sobre com és el treball d’un intèrpret a l’hora d’estrenar una peça de nova creació: «Fa molta il·lusió perquè perquè dius, això no ho sentit ningú, no? […] per una altra banda n’hi ha por també perquè dius, ostras, igual està el compositor».

Pots vore l’entrevista completa ací: