Uranac reuneix els germans Andrés i Francisco José Valero Castells amb el quartet Púrpura Pansa en un viatge sonor entre Bach, Satie, el pare Soler i la creació contemporània. Un disc que combina complicitat familiar, diàleg amb la tradició i una mirada irònica sobre la forma musical.

El nou treball discogràfic Uranac reuneix dos creadors i intèrprets valencians —Andrés i Francisco José Valero Castells— juntament amb el quartet de saxòfons Púrpura Pansa, en una proposta que combina la complicitat familiar, la reflexió estètica i una profunda mirada a la tradició musical europea. Gravada els dies 29 i 30 de juliol de 2024 al Saló d’actes de l’Ajuntament de Silla, la producció continua l’esperit del disc Saxofonía (2013), però el porta més lluny en la recerca d’un diàleg entre passat i present.

“En 2013 ja gravàrem un disc similar (Saxofonía), amb obres meues i del meu germà Francisco José interpretades per Púrpura Pansa”, recorda Andrés Valero. “Amb noves peces en els nostres catàlegs, decidírem enregistrar este nou disc, que pot considerar-se una continuació d’aquell.” Aquesta continuïtat no és sols cronològica, sinó conceptual: Uranac articula una sèrie de miralls musicals on les obres pròpies dialoguen amb compositors de referència —Bach, Satie i el pare Soler— des d’una òptica contemporània.

Un recorregut per la intertextualitat

El disc s’obri amb Uranac, op. 24, de Francisco José Valero Castells, una peça per a quartet de saxòfons que dona títol al CD. El joc sonor entre els quatre instruments, interpretats per Púrpura Pansa, desplega un teixit dens i equilibrat que actua com a carta de presentació de l’estil del compositor: rigor formal, riquesa tímbrica i una pulsació rítmica d’energia controlada.

El segon bloc, dedicat a la Sonata per a violí núm. 1 en sol menor, BWV 1001 de Johann Sebastian Bach, en versió per a oboès i corno anglès, situa la música antiga en el cor del projecte. Aquest treball de transcripció i revisió sonora és una de les constants de Francisco José, que en aquesta ocasió transforma la textura original per a corda en un diàleg d’aires renaixentistes entre vents de llengüeta doble. El resultat, lluminós i contingut alhora, reforça la connexió entre l’expressivitat barroca i la subtilitat tímbrica contemporània.

Amb Glosa a la Sonata 84, d’Andrés Valero Castells, s’estableix el pont entre passat i present: una relectura per a quartet de saxòfons sobre una sonata de P. Antonio Soler. El terme glosa esdevé aquí una metàfora del procés creatiu: una expansió, una lectura afectiva més que acadèmica, que respecta l’esperit original i alhora introdueix elements de dissonància i color harmònic propis del llenguatge d’Andrés.

La mateixa idea es desplega en la seua Sonata en ReM, SR84, on el piano pren el protagonisme per retre homenatge directe al mestre del segle XVIII. Com explica el compositor, “hem gravat música d’aquells tres autors perquè en tres de les nostres obres utilitzem material d’ells; mostrar conjuntament les músiques que ens inspiraren ens semblava una idea genuïna”.

Satie i la forma com a joc

El centre simbòlic del disc és la Pieza en forma de Tres piezas en forma de pera, AV99, per a quartet de saxòfons, una de les obres més singulars d’Andrés Valero Castells. El títol ja anticipa el seu caràcter irònic i meta-musical, un homenatge directe a Erik Satie i a la seua cèlebre Trois pièces en forme de poire, també inclosa al final del CD en la versió original per a dos pianos. Les seccions que conformen aquesta “peça en forma de tres peces” —amb títols com M. Ray, Caligramas o Una vez más— juguen amb l’humor i l’absurd, però també amb la construcció rítmica precisa i l’exploració de textures múltiples dins del quartet de saxòfons.

La inclusió de l’obra de Satie al costat de la de Valero no és un simple homenatge, sinó una afirmació de continuïtat estètica. Tal com assenyala Andrés, “porte molt de temps treballant en el camp de la intertextualitat, i gran part de la meua producció té aquesta característica. El resultat pot considerar-se eclèctic, una característica que també defineix la nostra producció creativa”. El centenari de la mort de Satie i el 275 aniversari de Bach ofereixen així un marc commemoratiu que esdevé també un espai de reflexió sobre la permanència de les idees musicals.

Família i complicitats

El caràcter familiar del projecte travessa tot el disc. A més d’Andrés i Francisco José, hi participa el tercer germà, Vicente, en la inspiració compartida d’anys de música i convivència. “Tinc la immensa sort de tindre dos germans músics professionals als quals adore”, diu Andrés. “El major sempre va ser una inspiració per a mi: vaig començar a tocar el piano perquè el veia fer-ho a ell, vaig començar a compondre pel mateix motiu. Treballar amb la família, almenys per a mi, és meravellós.”

A aquesta complicitat s’hi afegeix la col·laboració del quartet Púrpura Pansa —Manuel A. Romero (soprano), Juanlu González (alt), Héctor Andrés (tenor) i Javier Teruel (baríton)—, que aporta una cohesió sonora i un sentit d’equip destacable. També hi participen altres músics convidats, com Ruth Segarra, Pep Aguilar o David Pons, que amplien el ventall tímbric en peces com Passacaglia-JL8 o Sax-o-nada, aquesta última amb dotze saxòfons en una textura coral impressionant.

Una continuïtat oberta

L’àlbum es tanca amb La Tortuga, AV21c, i amb la citada Sax-o-nada, dues obres que sintetitzen l’humor, la ironia i el virtuosisme que travessen tot el disc. La primera juga amb el moviment lent i pesat del seu títol, convertint la lentitud en expressió; la segona, amb el joc de paraules “sax o nada”, reivindica el poder del so col·lectiu com a metàfora de la família i de la comunitat musical.

Amb una durada total que supera els 70 minuts, Uranac és molt més que una col·lecció d’obres: és una exploració del vincle entre genealogia i creació, entre influència i autonomia, entre memòria i present. Una proposta “eclèctica”, com diu el seu autor, però també coherent en el seu discurs, on cada peça obri una finestra diferent sobre la mateixa pregunta: què significa fer música hui amb consciència del que hem sigut?