Casa da Música inicia una nova etapa amb François Bou i una residència ampliada per aprofundir en el vincle entre creadors i institució.

El passat 27 de novembre de 2025 es presentava, a la Sala Suggia de Casa da Música de Porto, la nova temporada 2026. Una presentació molt esperada, la gran quantitat d’assistents així ho va demostrar, arran del canvi en la direcció artística de la institució, que recaurà en el francés d’origen català François Bou durant quatre anys, amb possibilitat de pròrroga.

Amb el títol Raízes e Ressonâncias (Arrels i ressonàncies), Bou enceta esta nova etapa en què es pretén, tal com va expressar el mateix director, “revitalitzar i reivindicar Casa da Música com un auditori obert no sols al públic portugués sinó al món”; “volem que Casa da Música siga un tot, una sola programació que es veja enriquida per diferents estètiques”.

Per arribar a este objectiu s’han articulat diverses programacions dividides en Cercles de concerts i Festivals, tots vertebrats per esta idea d’arrels i ressonàncies entorn d’una figura clau al llarg de tota la temporada. En este cas, tot gira al voltant del compositor brasiler Heitor Villa-Lobos i d’una de les seues obres capitals: Bachianas Brasileiras.

Bou va explicar que els diferents cercles i festivals estaran relacionats amb esta sèrie d’obres, que s’interpretaran íntegrament al llarg de la temporada.

A més, esta temporada és també el punt de partida de diferents formats que busquen apropar l’auditori al públic d’una manera distinta. El primer, basat en la música de cambra, es titula Café com Nata, i permetrà que els diumenges al matí els espectadors gaudisquen no sols d’un concert sinó també d’un café i un dolç típic de Porto: el pastel de nata.

El segon format és Grande Ecrã (Pantalla gran), un conjunt de set concerts en què es projectaran diverses pel·lícules amb música en directe interpretada pels ensembles residents de Casa da Música. Entre ells destaca la sessió en què es podrà gaudir d‘El Gran Dictador, de Chaplin, i Metròpolis, de Fritz Lang, amb música de Martin Matalón.

Per altra banda, la presentació va marcar també l’inici de la residència artística del compositor català Hèctor Parra i de l’artista visual brasilera Bianca Dacosta. Històricament, la figura del compositor resident tenia una durada d’un any; actualment s’ha ampliat a dos anys, mentre que la figura d’artista en residència es manté amb duració anual.

Segons Bou, este canvi respon a “la necessitat que el compositor en residència es puga integrar en la vida de la institució, conéixer els músics, els equips i el públic, així com participar en el teixit cultural de la ciutat”.

Al llarg de la temporada, va explicar el mateix Parra, es podran escoltar les seues peces més emblemàtiques per tal de tindre “un primer contacte” amb els ensembles residents de la institució, encara que no serà la primera vegada que el públic portugués escolte música del compositor. La temporada passada ja s’hi va interpretar La mort i la primavera, una obra orquestral que requereix la coordinació de dos directors i dos grups orquestrals.

En el segon any de residència es donaran a conéixer els encàrrecs nous, amb la intenció de fer dialogar els diversos gèneres artístics que conviuen a Casa da Música.

D’altra banda, el treball de Dacosta durant el 2026 també tindrà com a punt de partida la cruïlla entre diverses disciplines artístiques, amb un punt culminant: la creació d’un espectacle al voltant de Floresta do Amazonas, d’Heitor Villa-Lobos.

Amb totes estes novetats, l’expectació per escoltar el nou rumb definit per François Bou i el seu equip és màxima. Tanmateix, haurem d’esperar fins al concert d’obertura del pròxim 10 de gener, en què s’interpretaran L’Absència d’Hèctor Parra, Bachianas Brasileiras n.º 2 de Villa-Lobos i El sombrero de Tres Picos de Manuel de Falla.

Esperem que este camí supose un canvi favorable per a la cultura tant portuguesa com europea. El punt de partida sembla prometedor; veurem com evoluciona.

Redacció d’Aarón Esteve