Hèctor Parra presenta la seua sisena òpera, Les Bienveillantes, en aquest conjunt de tres discos acompanyats d’un llibre. Compost entre 2018 i 2019, l’obra compta amb un llibret escrit per Händl Klaus, basat en la novel·la homònima de Jonathan Littell. L’obra literària, de gran extensió, narra en primera persona la història de Maximilian Aue, un oficial de les SS la vida del qual està marcada tant per profundes contradiccions morals com per la seua participació directa en els horrors del Tercer Reich.

Al llarg de la narració, Aue es presenta no només com un engranatge actiu dins de l’aparell genocida nazi, sinó també com un personatge travessat per conflictes personals extrems: la seua relació incestuosa amb la seua germana Una, així com l’assassinat de la seua mare i del seu padrastre després de descobrir aquest vincle.

Tanmateix, en endinsar-se en el llibret, es percep que Klaus proposa una lectura més complexa i psicològica del personatge. El focus es desplaça de l’enumeració d’atrocitats cap al seu conflicte intern i la seua vida íntima, permetent un acostament menys descriptiu i més introspectiu.

Tal com es senyala en el llibre que acompanya l’edició discogràfica: «Decidim atorgar tanta o més importància a la història personal de Max Aue, al seu amor per la seua germana Una i al seu odi visceral per la seua mare i el seu padrastre».

Aquest enfocament emocional s’expressa directament a través de la música. Parra articula l’obra com en la novel·la, concebuda com una suite barroca en set parts: Toccata, Alemanda, Corranda, Zarabanda, Minuet, Aria i Giga.

«Aquesta forma d’articular estructuralment l’òpera reflecteix l’amor de Max Aue per la música barroca. Max és un àvid amant de la música de clavicèmbal francesa de Rameau i Couperin, així com de l’art sublim de Johann Sebastian Bach. […] Com a conseqüència, la partitura està profundament basada en la Passió segons Sant Joan de Bach.»

A més d’aquesta primera capa formal, Parra crea una polifonia hipertextual meticulosament elaborada, on la música reforça idees que el llibret no pot expressar amb claredat, convertint la partitura en un element dramatúrgic decisiu.

Al llarg de l’obra, Parra articula un discurs basat en el contrast, la tensió, l’acumulació i la fricció constant. Les diferents textures naixen com a conseqüència de moviments orquestrals on la densitat sonora i la complexitat tímbrica són l’element principal, una sonoritat on la massa sonora adquireix el paper d’un protagonista més dins de l’obra que està en continu desenvolupament.

L’estructura de l’obra està en funció dels diversos punts de tensió, en certs moments amb una sonoritat similar que ens ajuden a crear punts comuns entre els diferents actes, on la violència sonora deixa pas a una aparent calma de la qual es pot sentir una tensió i inestabilitat que ens posa incòmodes, a l’espera d’alguna cosa que no acaba d’esdevenir.

La relació entre veu i música està tractada amb gran subtilesa. Tot i que no podem obviar que parlem d’una òpera, en molts moments la veu deixa el rol de protagonista per endinsar-se en el teixit instrumental que proporciona l’orquestra, sent més que un cant, un crit, un parlar dramàtic que ajuda al clima de tensió general de l’obra.

Un altre element que cal mencionar és la part coral. Parra utilitza el cor com un element més dins del joc de tensions i sonoritats. Les seues entrades no funcionen com a simples comentaris, sinó que funcionen com a punts d’inflexió que reconfiguren l’equilibri entre massa, text i gest musical, proporcionant una nova capa sonora que s’adhereix a la textura prèvia; en alguns casos densificant i tensant més la sonoritat i, en altres, diluint-la.

Les Bienveillantes requereix una escolta activa i sostinguda; no es tracta d’un disc pensat per a escoltes fragmentàries ni per a una aproximació despreocupada. No estem davant d’una partitura on la música siga merament decorativa ni estiga en un segon pla. L’orquestra és un element dramàtic més junt a la resta de personatges, i això exigeix per part de l’oient temps i atenció. Dos qualitats cada vegada més escasses, però necessàries per a accedir a una experiència sonora de gran coherència i força expressiva.

El resultat és una experiència artística que situa l’oient en una incomoditat sostinguda, però que es revela profundament significativa una vegada travessada l’obra en la seua totalitat.

Títol: Les Bienveillantes

Compositor: Hèctor Parra

Data de llançament: 2024

Format: 3 CDs + Llibre

Editorial: B·Records

Gènere: Òpera

Duració total: 2 h 53 min

Interpretació musical: Orchestre Symphonique de l’Opéra Ballet Vlaanderen; Chœurs de l’Opéra Ballet Vlaanderen

Direcció Musical: Peter Rundel

Idioma: Alemany i Francés

Una ressenya d’Aarón Esteve