Borja Martínez analitza les conclusions que ens deixa la primera celebració de la Secció Especial al veterà Certamen de Bandes de la Diputació de València.

1. Tornada a la plaça de bous 

Com ja havíem avançat a MIKROKOSMOS, feia 14 anys de l’última volta que vam poder gaudir un certamen de bandes a este cèntric indret del Cap i Casal. Açò suposa que moltes persones menors de 25 anys molt probablement no haurien viscut esta experiència. 

Si bé és cert que les condicions acústiques i la temperatura no són tan favorables com al Palau de la Música o de les Arts, hem de veure a les bandes com a un element cultural i social que travessa totes les capes generacionals i col·lectives. A més, un lloc tan cèntric i una entrada lliure fa que molta gent que no estiguera informada poguera accedir com a públic. 

Les bandes, de la manera en què les coneixem hui en dia, tenen un origen a la Revolució Francesa, amb un arrel popular que no té per què estar renyit amb la qualitat artística.

La plaça de bous pot garantir més públic que els auditoris de la ciutat i pot reflectir el sentiment comú del públic i simpatitzants de cada Societat Musical. 

2. Blanquer és de “rabiosa actualitat”

Més de 50 anys després de la seua composició i gràcies a la reorquestració de Ferrer Ferran, s’ha pogut gaudir una volta més del “Concierto para Banda”. Sense cap mena de dubte és una de les partitures més rellevants del repertori espanyol per a vents i percussió i que ha sentat les bases per a aquells que han volgut dur este repertori un pas més enllà a nivell de construcció i llenguatge.

Ambdues bandes van defensar esta obra d’una manera responsable i efectiva. Assoliren el repte amb personalitat i amb tota la dificultat que comporta la seua interpretació. 

3. Dos grans directors

És evident que dos de les societats musicals més grans del nostre territori havien de tindre dos persones d’alta qualitat com a directors. Amb estils marcadament diferents, idees de sonoritat molt distants però realment funcionals; tant Frank de Vuyst com Carlos Garcés estigueren al nivell que ja han vingut demostrant any rere any. Els dos encara tenen fites marcades al panorama bandístic enguany, per tant volem veure com continuen treballant per contribuir a l’escena de la música de vents de la nostra terra.

4. Desfilada, sí o no?

Fins a 2008, el CIBM feia que les bandes desfilaren durant la interpretació del pasdoble de presentació. En 2009, última edició a la plaça de bous, ja es va interpretar el mateix sobre l’escenari. No tenim clares totes les raons logístiques i burocràtiques que han dut a terme esta decisió, però la desfilada es troba a faltar. El pasdoble de presentació es troba a faltar. Una volta més pareix que estiguem negant l’origen de les bandes i anul·lant tradicions que no tenen res de dolent. 

5. Tornarem?

És evident que estem immersos en un canvi de paradigma polític i cultural. No sabem si es tornarà a convocar este concurs. Una de les principals raons de la creació del mateix va ser el desig de les bandes més importants i antigues de la nostra província de competir entre elles. Recorden que l’any passat no hi hagué cap inscripció i enguany només 2. Probablement la competició està fora de la fulla de ruta d’algunes societats pel moment.

A MIKROKOSMOS no sabem què passarà. El que si sabem és que volem música de qualitat, lligada a la nostra gent i als nostres temps. Sí a les bandes i sí a la cultura. 

Article de Borja Martínez Alegre