El concert de David Moliner, la instal·lació sonora de José Antonio Orts o el concert de l’Orquestra de València van marcar la jornada del divendres 20 al Festival Ensems.

El passat divendres 20 de setembre vam poder gaudir novament del Festival Ensems al Palau de la Música. L’encarregat d’iniciar el dia va ser el compositor i intèrpret David Moliner qui, a les 12 del migdia, interpretava la seua proposta Mirades actuals sobre J.S. Bach a la sala Joaquin Rodrigo del Palau de la Música. Este concert es trobava emmarcat dins d’uns dels festivals convidats, concretament, del festival Polirítmia.

A la vesprada va ser el torn, en primer lloc, de la Instal·lació Sonora de José Antonio Orts titulada Lichtrauminstrument, la qual va consistir en una proposta on la llum adquirix un paper essencial, ja que la sala disposada per a la instal·lació – Sala Lucrecia Bori – es trobava equipada amb diversos sensors fotosensibles de forma que la llum rebuda per estos creava certes sonoritats elegides prèviament per l’artista sonor, creant l’efecte de trobar-se dins d’un instrument musical i proposant diverses textures sonores que eren completament reactives a les accions dels visitants. La Instal·lació Sonora roman oberta del 20 al 29 de setembre a la Sala Lucrecia Bori d’11.00 a 13.30 i de 17.00 a 21.00.

Malauradament, durant esta vesprada, també ens vam assabentar de la destitució del director del propi Ensems, Joan Cerveró (fins al moment director adjunt de Música i Cultura Popular de l’Institut Valencià de Cultura). Notícia que es va fer notar amb una mescla d’estupefacció i incredulitat.

No obstant, els esdeveniments programats van continuar com estaven previstos i, després d’una conferència amb el compositor Òscar Colomina i Álvaro Guibert la qual va ser moderada per Nieves Pascual, on es va parlar un poc sobre la peça d’estrena del propi Colomina que anava a ser interpretada per l’Orquestra de València, va arribar un dels moments més esperats.

A les 19.30, a la Sala Iturbi, sonaven els avisos per megafonia que donaven pas al concert de l’Orquestra de València. Entre el públic vam poder veure personalitats rellevants dins del panorama musical tant espanyol com europeu.

El programa del concert, dirigit de forma excel·lent pel director Baldur Brönnimann, incloïen peces de Joaquín Rodrigo, Òscar Colomina, Akira Miyosi i Arnold Schönberg. 

La primera peça del concert va ser la del valencià Joaquín Rodrigo (1901-1999). A la busca del más allá, composta l’any 1976, va suposar una proposta sonora al més pur estil del compositor on els diversos temes estaven tractats amb la refinació tímbrica amb la qual el compositor ens té acostumats.

La segona peça del concert, The Styx (obra encàrrec de l’IVC) va ser explicada breument pel propi compositor, Òscar Colomina, quan el director el va fer pujar a l’escenari i li va cedir un micròfon per tal de dir algunes paraules sobre la peça. El compositor va fer menció del caràcter pausat que tenia la peça i que, encara que no era una peça totalment programàtica, s’havia basat en el llibre de Catábasis. El viaje infernal en la Antigüedad de Miguel Herrero de Jáuregui i que esperava que el públic interpretara el discurs de forma personal i pròpia.

La tercera de les peces va ser Création sonore (1991) del compositor Akira Miyosi (1933-2013) on el discurs es va centrar en una proposta plena d’energia on l’orquestra va demostrar una versatilitat completa si comparem les necessitats d’esta peca amb les altres dos prèvies.

L’última peça, Tema i variacions op.31 (1926-1928) del compositor Arnold Schönberg (1874 – 1951) va ser un homenatge pel 150 aniversari del seu naixement. Esta peça, ja considerada de repertori, va ser el punt final de la nit fent que el públic gaudira d’un concert amb propostes variades en quant la tipologia del discurs el qual l’Orquestra de València i el director Baldur Brönnimann van saber resoldre de forma satisfactòria.

Ressenya d’Aarón Esteve.