La Banda Municipal de València va oferir el passat dijous un molt bon concert a l’Auditori del Palau de les Arts, dins del Festival Ensems. Tot i la molt bona música que va sonar, vam trobar a faltar un poc més de risc i experimentació sonora, tenint en compte de quin festival estem parlant.

Quatre peces conformaven el programa que la Banda Municipal de València va interpretar dijous passat a Les Arts, baix la batuta del seu director titular, Cristóbal Soler. Ja és habitual la participació d’esta sòlida formació al Festival Ensems, cosa d’agrair en un panorama on sembla que sempre cal estar reivindicant la música de nova creació als programes de les agrupacions professionals. La BMV va oferir dos peces d’Amando Blanquer (Marcha del centenari i Iridiscencias Sinfónicas), una peça de Marc García Vitoria (Notes a peu de pàgina), i l’obra Open Brass d’Ernesto Aurignac.

L’obra d’Aurignac, de l’any 2024, està escrita per a quintet de metalls solistes i banda simfònica. En esta ocasió, vam gaudir dels membres del consolidat grup Spanish Brass acompanyats per la Banda Municipal. L’obra presentava jocs d’orquestració en diferents moviments, desenvolupant en la banda alguns dels motius melòdics que anaven presentant els solistes. En determinats moments la crida de la trompa o la trompeta semblava al·ludir a eixes sonoritats antigues o arcaiques, tan pròpies d’estos dos instruments, i la banda aportava un matalàs harmònic a estos motius melòdics. Pot ser des del públic podíem esperar més protagonisme per part del quintet solista al llarg de tota l’obra, però el plantejament d’Aurignac semblava més bé transitar per una idea d’acció-reacció entre solistes i banda, creant un ambient més homogeni. Tant el director com els cinc solistes de Spanish Brass van fer un molt bon treball amb una lectura molt encertada de l’obra, cuidant les dinàmiques i les diferents línies instrumentals. 

L’altra obra de recent creació era Notes a peu de pàgina, de Marc García Vitoria. Cal recordar que esta peça es va estrenar fa exactament dos anys a càrrec de la Banda Municipal de Castelló a l’Ensems del 2023, amb un resultat no massa ajustat, tal i com recorda la ressenya que vam fer en el seu moment. En esta ocasió, el propi compositor va explicar prèviament que escoltaríem l’estrena de la revisió de l’obra de l’any 2025. El resultat va ser fantàstic, amb una Banda Municipal de València a l’altura de les exigències tímbriques de la peça, oferint un paisatge sonor d’una molt cuidada orquestració. Un dels elements més interessants de l’obra és la successió d’espurnes sonores que van desencadenant reaccions a través de les diferents seccions de la banda, construint un discurs força coherent al llarg dels seus nou moviments. Menció especial mereix l’onomatopeia d’ànec que vertebrava tota la peça, i que va concloure a les mans del propi director, amb una pilota de plàstic d’aquelles que fan un sorollet quan se les apreta. Sense dubte, esta interpretació de Notes a peu de pàgina va deixar un molt millor sabor de boca que la duta a terme fa dos anys.

Completaven el programa a mode de sandwich dos obres d’Amando Blanquer: per començar el concert va sonar la Marxa del centenari, i per tancar-lo, Iridiscencias Sinfónicas, peça en tres moviments. No serà el qui escriu estes línies qui entre a valorar la magistral tècnica compositiva del mestre d’Alcoi. En efecte, la música de Blanquer és una pedra angular en el repertori musical valencià de l’últim segle, i la Banda Municipal de València va demostrar una vegada més un domini absolut de les dues partitures. El director va conduir la banda a través de dos interpretacions fantàstiques d’estes dues obres, tancant el programa amb eixes pàgines sublims que representen les Iridiscencias Sinfónicas. 

A mode de conclusió, es pot dir que este va ser un concert molt encertat, amb un programa coherent internament, fresc, i funcional des del punt de vista de l’escolta. Però cal recordar que esta és l’única participació de la Banda Municipal de València al Festival Ensems cada any: el programa d’esta ocasió podria formar part perfectament de la programació habitual d’esta formació, però dins d’Ensems, pot ser haguera sigut més convenient buscar un repertori més arriscat, que aposte per sonoritats menys habituals per al públic. Només hi ha un concert a l’any on l’experimentació sonora sembla que se celebra amb entusiasme; cal aprofitar este concert dins del Festival Ensems per presentar propostes innovadores, trencadores, fins i tot agressives. No hi ha altre espai on vagen a sonar les novetats, si no és a Ensems. Per descomptat, no neguem l’atractiu d’este programa, i sense dubte qui escriu estes línies està convençut de la necessitat de programar a Blanquer sempre, siga on siga. Però és una llàstima que haja de ser Ensems qui reivindique la figura del gran compositor valencià i no ho faça cap institució més, ja que pot ser estem perdent un espai anual que, en lloc d’estar dedicat a Blanquer, podria oferir noves i arriscades propostes. Qui sap si agradaran més o menys estes propostes, el temps ho dirà. Però per a trobar les futures obres mestres de la música, cal estrenar i escoltar-les totes.

Ressenya de Mario Torres Mas.