Ressonaren els versos de Calderón de la Barca a la sala 2 de l’Auditori de Barcelona, encetant el concert número 18 de la 12a edició del festival de nova creació sonora de Barcelona: MIXTUR. Un concert amb el títol de «Soliloqui(s)», que en paraules del director Asier Puga, «és un viatge a través del so, o millor dit, dels sons. Però també és una reflexió sobre les possibilitats de desbordar la lògica d’un programa musical convencional».

Data: Dissabte 14 d’octubre de 2023 Hora: 18:00h Lloc: L’Auditori de Barcelona – Sala 2 Oriol Martorell

La Vida es Sueño (1635), Calderón de la Barca: Monólogo de Segismundo (frag)- 2’  Bye Bye Butterfly (1967), Pauline Oliveros (US) electr – 8’ The Land of Heart’s Desire (2023), Núria Giménez-Comas (Catalunya) sobre textos de Paul B. Preciado y W. B. Yeats – 15’ – Estrena mundial, encàrrec de L’Auditori i el CNDM. Voice (2023), Iñaki Estrada (Euskadi) – 15’ Estrena mundial, encàrrec de L’Auditori i el CNDM. themthelveth (2023) – Nik Bohnenberger (LU) – 3’   Je veux vivre dans le rêve (2023) – Matteo Maria Salvo (IT) – 3’  Qu’est-ce que l’acte de création? (extracte de l’audiovisual ) (1987), Gilles Deleuze (FR) – 2’  Finito ogni gesto (2008), Francesco Filidei (IT) – 15’

El monòleg de Segismundo on la frase: «que toda la vida es sueño, y los sueños, …. [a completar pel lector]”, i la peça electroacústica Bye Bye Butterfly de Pauline Oliveros del 1967 sonaren abans que aparegueren a l’escenari l’ensemble protagonista de la vesprada del 14 d’octubre: OCAZEnigma, agrupació saragossana fundada l’any 1995. En aquesta ocasió, la formació heterogènia formada per violí, violoncel, trompa, trompeta, clarinet, flauta i percussió, acompanyava als textos de Paul B. Preciado i W. B. Yeats, cantats i recitats pel contratenor Carlos Mena, a la composició de Núria Giménez-Comas, compositora catalana, a la seua estrena mundial, sent encàrrec de L’Auditori i el CNDM. La catalana a The Land of Heart’s Desire va mostrar un clar domini de l’instrumentació i l’exploració tímbrica.

A continuació, arribà el torn del compositor basc, Iñaki Estrada i la seua obra Voice, també estrena mundial, encàrrec de L’Auditori i el CNDM. A aquesta peça l’ensemble passà a un segon pla deixant lloc a una encertada electrònica espacialitzada que generà una gran expectació al pati de butaques rodejant amb potència les esquenes d’alguns espectadors, encara que altres preferiren protagonitzar el final de l’obra deixant escapar algun ronquit. La interpretació estigué mil·limetradament sincronitzada gràcies a la clara i precisa direcció d’Asier Puga, ajudat pel clic.

Després d’un organitzat canvi d’escena, s’estrenaren dues miniatures de 3 minuts escrites per Nik Bohnenberger (LU) i Matteo Maria Salvo (IT), tots dos, participants dels tallers de composició i experimentació sonora del festival. La primera d’elles Themthelveth, del compositor luxemburgués, destacà per la seua exploració tímbrica i per la presència de les veus dels intèrprets quasi en un registre gutural, clarinet baix i violí, verbalitzant la frase: «A veces sueño con becoming another”, entre altres. La darrera miniatura, per a sextet (violí, violoncel, trompeta, clarinet, flauta i percussió) anomenada Je veux vivre dans le rêve amb un to més còmic va tancar la part de col·laboració entre estudiants i professionals d’aquest arriscat concert amb els somnis com a convidat principal. Sap greu pensar que aquestes peces de nova creació sols es toquen una vegada i no continuen formant part del programa de l’ensemble als seus pròxims concerts, una vegada ja assajats i tocats.

Un canvi d’escena un poc accidentat donava pas a un xicotet fragment de Qu’est-ce que l’acte de création?, audiovisual de 1987 de Gilles Deleuze, on es fa una reflexió sobre Minelli i els somnis, plantejant si tots som víctimes dels somnis dels altres i si és perillós que algú somnie amb l’altre.

L’última peça de la vesprada va ser Finito ogni gesto, del reconegut compositor Francesco Filidei on OCAZEnigma va mostra la seua millor façana arribant a un punt on l’energia del clímax va fer fins i tot caure algun instrument de percussió, qui sap si deliberadament… o si açò li llevaria finalment la son a algun intèrpret la nit que seguia al concert.

Sense dubte un concert, ple de dinamisme amb una idea unitària ja anunciada al títol. Una valenta proposta de programa, on el concepte de viatge a través del so junt amb l’intent de crear una xara que sostinguera totes les propostes que l’ensemble OCAZenigma, sota la direcció d’Asier Puga, van interpretar, no va deixar indiferent a cap espectador.

Qui sap si somniar a dalt d’un escenari és la millor manera de crear realitats; «los sueños, sueños son».

Ressenya d’Alfons Credo.

Fitxa tècnica

OCAZEnigma

Fernando Gómez, fl
Emilio Ferrando, cl
Amadeo Catalá, tr
Francisco José Sanz, trpt
Víctor Parra, vl
Zsolt Gábor Tottzer, vc
César Peris, perc
Carlos Mena, contratenor

Asier Puga, director