El passat diumenge al Palau de la Música de València s’iniciava el concert programat per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla. Un concert amb una gran càrrega emotiva i un repertori amb diversitat de propostes compositives que anaren des de l’espacialitat al virtuosisme. 

El pasdoble escollit per obrir el concert va ser Algo muy diferente, de Manuel Carrascosa. Aquest pasdoble presenta un disseny peculiar respecte als models més arquetípics de la literatura d’aquest gènere. Aquesta peculiaritat no afecta l’estructura habitual de la forma del pasdoble, en canvi, planteja una peça amb una orquestració refinada i punts distintius com el característic solo de xilòfon o el disseny fugato de la secció del trio. Una peça que va servir de presentació per al públic del Palau, que va escoltar la sonoritat d’una banda on primava un fraseig dinàmic que responia de forma equilibrada als gestos del seu director, Pere Vicalet. 

La segona de les peces del concert fou el Two-bone Concerto del neerlandés Johan de Meij. Aquest concert per a dos trombons s’estrenava per primera vegada al territori espanyol. Two-bone Concerto es va estrenar a Nova York l’any 2016, durant l’International Trombone Festival de Juilliard School of Music. El diumenge l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla era l’encarregada de l’estrena nacional, acompanyant a dos dels seus músics amb més trajectòria professional. Ximo Vicedo, trombó solista de l’Orquestra Simfònica de Radio Televisió Espanyola, i Jordi Berbegal, trombó solista de l’Orquestra del Gran Teatre de l’Òpera del Liceu de Barcelona van ser els encarregats d’interpretar com a solistes el concert de Johan de Meij. La composició planteja un discurs virtuosístic per als solistes on l’articulació i la velocitat dels passatges eleva la dificultat de les parts solistes. L’obra s’estructura amb la intercalació de les parts solistes i seccions tutti de la banda, de tal forma que l’escriptura permet una clara identificació dels elements solistes, creant un entramat de recursos minimalistes amb l’estètica característica de Meij. La interpretació de Ximo Vicedo i Jordi Berbegal fou esplèndida, i l’emoció d’interpretar el concert amb la seua banda va ser recalcada per part dels dos músics, que agraïren l’ovació amb la interpretació d’un bis.

Després d’una xicoteta pausa de 10 minuts es va iniciar la segona part del concert amb l’obra L’arbre Blanc, una peça del mateix director de l’agrupació. Aquesta peça ha estat seleccionada com l’obra obligada del proper Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” en la categoria de Secció d’Honor. La primera distinció respecte a l’anterior repertori és la disposició de la banda, ja que es planteja una banda fragmentada en dues parts on la distribució dels músics realitza un espill, provocant la sensació de dues bandes enfrontades. Aquest fet es caracteritza per la pròpia creació de la peça, perquè part de la creació de L’arbre Blanc es justifica amb dissenys d’espacialització a la banda. Un disseny atractiu que permet l’execució d’elements amb una sonoritat diferent respecte a les formacions habituals. Aquest fet també se subratlla per part del compositor amb gestos visuals que justifiquen la disposició, de tal forma que es poden observar canvis en l’altura de les campanes dels instruments de metall. 

Abans de continuar amb l’última peça del concert es va anunciar una notícia desconeguda per al públic assistent, el director Pere Vicalet deixa la titularitat de l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla. L’anunci va estar acompanyat de l’entrega d’un detall per part de la banda al propi director, i aquest agraïa amb emoció el gest dels mateixos músics.

Per concloure el programa es va interpretar el pasdoble Arranc daurat, d’Iñaki Lecumberri. Aquest pasdoble és un encàrrec de la mateixa agrupació, on es vol rendir homenatge als músics que formen part de la banda des de fa 50 anys. Es presenta com un pasdoble de concert amb una orquestració on destaca el detall i l’equilibri dels materials. L’ús de la percussió és precís, i trobem elements com el colpeig de la mà sobre les boquilles dels metalls.

El concert va finalitzar amb la interpretació de l’obra Overture to Candide de Leonard Bernstein, en una versió arranjada per a banda. D’aquesta forma es tancava el concert que portava per títol Remembrances. Un concert que quedarà al record de molts dels seus integrants per les característiques que l’envoltaren.

Ressenya d’Álvaro Pérez Sánchez