El divendres 9 de febrer a la Sala Iturbi del Palau de la Música tingué lloc l’estrena nacional de Wenn Du dem Wind, del compositor resident Pascal Dusapin. Per tal de contextualitzar un dia abans el mateix compositor va realitzar una xarrada junt amb el director titular de l’Orquestra de València Alexander Liebreich, i el compositor Antonio Gómez.

De vegades les circumstàncies provoquen esdeveniments inesperats, i obres que estan concebudes per a un format específic evolucionen com a un material autònom. L’obra que va escoltar el públic valencià a la Sala Iturbi respon a aquestes característiques, ja que en la seua creació no naix en format de suite com a punt de partida. El mateix Dusapin explicava el dijous a l’auditori del Conservatori Superior de València, com el material compositiu no és estanc i depenent d’un context el material pot originar una nova composició independent del seu punt de partida. 

D’aquesta manera naix Wenn Du dem Wind (Si escoltares el vent), representant en format de concert tres escenes de l’òpera Penthesilea, la seua setenaòpera, d’un total de 10 òperes fins al moment. Les tres escenes de Wenn Du dem Wind ja eren pàgines conegudes per al director titular de la formació valenciana, ja que va ser ell mateix l’encarregat d’estrenar la peça en el context internacional l’any 2014 a la ciutat de Tokio. Liebreich mostrava la seua predisposició per la música de nova creació, on el dijous explicava el perquè dels freqüents canvis de compàs que amagava l’obra de Dusapin, justificats per una coherència discursiva. I és cert que resulta realment destacable la naturalitat de la part cantada, ja que el cant s’adapta al llenguatge parlat, a una expressió naturalitzada. Ara bé, Dusapin explicava aquest fet amb la seua escriptura, genera ritmes complexos per tal de naturalitzar el cant. I aquesta complexitat emmarcada en el segell característic de la música del compositor francés.

La sonoritat de la música de Dusapin destaca per una combinació entre les sonoritats més consonants al voltant d’eixos de referència i la instrumentació més detallista. Són especialment destacables les seues peces orquestrals amb el subtítol de solo pour orchestre, on l’essència de Dusapin oferta peces magnífiques, amb el seu setè solo es va iniciar el camí com a compositor resident de l’Orquestra de València. En canvi, a la suite Wenn Du dem Wind s’escolta un disseny molt diferenciat. La justificació és més que obvia, ja que el mode compositiu és totalment diferent, i aquest fet es despren com un discurs diferenciat on es pot entreveure la seua finalitat operística. Les raons que guien la suite responen a les necessitats que evoca el text, adaptant-se al missatge en tot moment. 

La peça de Dusapin, tal com estava programada, facilita l’atenció total del concert, ja que combina de forma complementària la resta del repertori beethovenià. Pot semblar discordant fusionar repertori actual amb el repertori canònic europeu, en canvi també es pot valorar com la millor forma d’aproximar la nova creació al públic genèric, esforçant-se per la visió de mostrar la música actual com la gran diversitat de propostes que l’envolta.

Ressenya d’Álvaro Pérez Sánchez