El passat dimecres 21 de febrer a Octubre Centre de Cultura Contemporània es va realitzar la projecció de l’obra American way of life del compositor Joan Gómez Alemany, una obra que va ser estrenada a l’anterior edició de Mixtur per Sond’Ar-te Electric Ensemble. 

Quan pensem en la funcionalitat de la música, igual que l’art, trobem un infinit camp de possibilitats que presenten alternatives més interessants que el mateix entreteniment. Joan Gómez sap quin missatge vol transmetre, o enaltir. La tasca per a l’encàrrec que va realitzar Mixtur a l’edició de 2023 va ser la de reivindicar la figura de Josep Renau. Un destacat artista valencià que pareix estar absent al cànon arquetípic, sent una figura consagrada com a muralista. Tal vegada, siga el seu exili o el caràcter polític i reivindicatiu del pintor el que provoca que la seua figura no estiga enaltida a la nostra terra com pertoca. Independentment del reconeixement, Gómez Alemany realitza un homenatge que rep el suport de la Fundació Renau. D’aquesta manera naix una obra estrenada a Barcelona, però desconeguda per al públic valencià. 

L’acte començava a OCC amb la presentació d’Emili Payà per a introduir tant la figura de Josep Renau com al compositor de la projecció. Seguidament, Joan Gómez va fer uns breus apunts sobre la peça que s’anava a interpretar, guiant l’escolta i justificant les sonoritats en favor de les imatges que s’anaven a projectar. 

Tal i com explicava el mateix compositor a la introducció, es va poder escoltar una música saturada, com els colors que utilitza Renau. La velocitat de les imatges alimenta aquesta saturació, amb les ràfegues que estimulen tot l’aspecte visual, per tal de reconéixer pocs elements, sintetitzar breument el contingut i continuar amb les següents imatges i sonoritats. La música va en la mateixa direcció que la projecció i l’electrònica, crear un ampli camp de possibilitats on ocorren multitud de sonoritats constants amb contingut distorsionat o evident.

Renau amb el collage distorsiona el contingut americà, Gómez Alemany cita de forma evident i satura el missatge igual que els colors que es projecten. L’obra conviu de forma natural amb un discurs integrat i continu, on el fotomuntatge, l’electrònica i l’ensemble s’organitza com un tot. 

Òbviament és impossible assimilar tot el contingut amb una única escolta, és més, el mateix creador de l’obra aconsella re escoltar-la per comprendre de millor manera què és el que ocorre, i d’aquesta forma descobrir els nous amagatalls que l’oient no havia descobert. Tot i que no és possible l’assimilació total del contingut, sí que es poden identificar alguns trets característics que cal destacar. 

A l’inici d’aquesta ressenya parlava de la funció de la música i si pensem en el missatge que expressa l’obra de Joan Gómez, és inevitable parlar de Luigi Nono. Ja siga pel contingut reivindicatiu, anticapitalista o antifeixista, són part dels missatges que podem trobar a l’obra de Nono i també a la de Renau. I les cites musicals potser ens evoquen a algun tipus d’Efebo con radio amb un aura un poc més actual. Tampoc poc quedar l’escriptura influenciada per l’empremta alemanya que va deixar Lachenmann, un control exquisit que fusiona el domini de tècniques instrumentals, amb una electrònica útil i un missatge evocador. 

L’acte va finalitzar amb l’explicació de Javier Parra sobre el seu mural “el futur treballador del comunisme”, una obra de Josep Renau on Parra executa de forma esplèndida i amb unes dimensions grandioses. D’aquesta manera es fusionen distintes arts i públics, que poden conviure i disfrutar l’art des de distints prismes.

Ressenya d’Álvaro Pérez Sánchez