El segon dia de la Mostra Sonora de Sueca presentava una activitat musical que combinava els diàlegs amb els compositors Arnau Gran i Voro Garcia amb els concerts de Trio Feedback i Neus Fontestad.

La primera de les activitats programades constava d’un encontre amb el jove compositor Arnau Gran, guanyador de la II Edició del Concurs de Composició ARTSOM. Aquest concurs està organitzat pel mateix festival i permet l’oportunitat de treballar amb el grup resident de la Mostra Sonora. D’aquesta forma el compositor Arnau Gran va poder escriure i treballar una nova peça per al Trio Feedback. Durant l’encontre Arnau va descriure part de la seua producció artística, com també el detall amb què va abordar el projecte oferit per Feedback.

Seguidament va tindre lloc l’inici del concert proposat pel Trio Feedback, després d’una breu presentació per part de l’integrant del trio i codirector del festival, Ricard Capellino. A aquesta presentació anunciava un canvi en l’ordre i el contingut del programa, establint una línia d’interpretació on les composicions estigueren succeïdes amb una consciència cíclica (relacionades amb les diferents etapes de la vida). La primera de les peces es corresponia amb la proposta d’Arnau Gran. Una peça anomenada Monochrome rouge-oxide, amb la que presenta una gran activitat tècnica en els tres membres del grup. Arnau planteja tot tipus de tècniques instrumentals, oferint textures denses i distorsionades amb una gran riquesa de contingut, de tal forma que es capaç de crear estructures de so compactes, acompanyades d’una activitat visual frenètica que manté a l’oient expectant. 

La segona de les peces es correspon amb un treball de la compositora italiana Silvia Borzelli, corpo radice. Una peça que s’estrenava per primera vegada al nostre territori i que interpretaren al Teatro alla Scala al mateix mes de maig. La peça es caracteritza per un material reduït i persistent, defensant una proposta estètica consolidada on la presència harmònica contrasta i es complementa amb el treball oferit per Arnau. 

Va ser la peça Becoming Light-Music for Kaija d’Helena Tulve l’obra escollida per finalitzar el concert. Una composició dedicada a la compositora finesa Kaija Saariaho, que ens va deixar just fa un any i a la que MIKROKOSMOS va dedicar un podcast recollint part del seu llegat. El treball compositiu de Tulve es va estrenar a l’anterior edició d’Ensems. Oferint una peça delicada, on la subtilesa en les dinàmiques properes al silenci oferiren una interpretació cuidada on es va poder constatar el domini tècnic dels instrumentistes. 

Després del concert del grup resident del festival vam poder escoltar al compositor Voro Garcia, en un encontre al Claustre de l’Antic Convent. Durant aquest diàleg el compositor suecà va anotar algunes de les peculiaritats que amaguen les peces que anaven a interpretar-se durant el festival, destacant l’estrena de la peça Between liquid labyrinths pel grup Between Feathers. També va respondre a les qüestions que els oients li plantejaren, per tal de tindre una visió més definida de la seua música i poder comprendre amb detall alguns dels concerts. 

Al mateix claustre tenia lloc el concert de la percussionista Neus Fontestad, qui realitzaria un concert de percussió amb la col·laboració dels Amics de la Càmera de Sueca. L’inici va ser incert per al públic present, ja que l’absència de música per iniciar el concert provocà que l’atenció fora progressiva. I és aquesta característica la que planteja una proposta diferent d’inici de concert. Flashyon de Bernat Cucarella fou la peça amb la qual s’iniciava la proposta, i on els músics caminaven per l’entorn realitzant fotografies fins a aplegar a l’escenari. 

Després d’aquesta peça amb caràcter performatiu Neus va estrenar una peça del compositor Voro Garcia: Cast a spell on my life. Aquesta obra feia ús dels instruments de membrana, i plantejava les primeres col·laboracions visuals amb els Amics de la Càmera de Sueca, ja que es començaren a projectar les primeres imatges. Continuant en la sonoritat de membrana aplegavem a Bongo K, una improvisació sobre les fotografies que es mostraven durant la interpretació. Seguidament es va interpretar l’obra de la compositora Esther Pérez: Las cosas que no tienen nombre, i aquesta peça va requerir la presència de la percussionista Nora Sánchez. Aquesta composició va estar emmarcada al projecte Sonuari i estrenada en Ensems, perquè es poguera interpretar per part d’un alumne. Consta d’un timbal i fa ús de baquetes superball, agulles i sons provinents del text projectat a la pantalla. Bernat Cucarella va ser l’encarregat de tornar a oferir altra de les aportacions compositives, ara amb l’obra Don’t shoot. Aquesta composició d’estrena es desenvolupava com una peça partint d’una càmera fotogràfica amb ús d’electrònica i vídeo. Es va poder observar com la percussionista realitzava fotografies al públic o a ella mateixa, i suposadament es projectava al moment. Destaca la implicació visual de la peça, que junt amb l’electrònica oferia un discurs comprensible i divertit. 

Per últim, els percussionistes Max Sales i Nora Sánchez acompanyaren a Neus en l’última proposta percussiva: ADLCSueca. On la propia Neus Fontestad va elaborar un discurs que va estar integrat per imatges i una elaboració visual d’Esther Pérez. D’aquesta forma es representava en la projecció tota mena de punts i línies que tenien una correspondència sonora amb el so dels tres taulells de fusta que interpretaven.

El concert proposat per Neus Fontestad va permetre una audició variada, on la col·laboració amb les imatges dels Amics de la Càmera de Sueca complementaven de forma encertada el discurs interpretatiu. D’aquesta forma finalitzava la jornada del divendres 31, amb una completa i satisfactòria programació musical.

Ressenya d’Álvaro Pérez Sánchez