L’òpera amb música de la compositora britànica Bushra El-Turk i amb llibret de Stacy Hardy va ser el plat fort de la primera jornada de la 45 edició del Festival Ensems al Palau de les Arts de València.

Data: divendres 15 de setembre 2023, a les 19.30. Duració: 60′ Lloc: Palau de les Arts – Teatre Martín i Soler

Amb la pràctica totalitat de les butaques ocupades, la Sala Martí i Soler del Palau de les Arts de València rebia divendres amb expectació una de les òperes contemporànies més rellevants del panorama musical: Woman at Point Zero. Guardonada amb el Premi d’Òpera Fedora-Generali el 2020 i estrenada al Festival Aix en Provence el juliol de 2022, Woman at Point Zero escenifica un llibret de Stacy Hardy basat en la novel·la homònima de Nawal El Saadawi. La música corre a càrrec de la compositora britància Bushra El-Turk, que combina un ensemble en viu amb continguts multimèdia, com gravacions, sons i vídeos. L’òpera narra el testimoni de la seua protagonista, Fatma (mezzosoprano), condemnada per assassinar a un home. A la presó, manté una entrevista amb Sama (mezzosoprano), una cineasta que pretén traslladar a la pantalla tota la història de maltractes, violacions i vexacions patides per Fatma, establint un diàleg que servix com a impuls narrador durant tota l’òpera. En el transcurs de la conversació, se superposen gravacions d’altres dones, presumiblement de testimonis reals, que si bé definixen la història de Fatma com a una recopilació dels maltractaments patits per moltes dones, també li conferix alhora una autenticitat i una cruesa que commou des del primer moment fins a l’últim. Un dels grans encerts del llibret, és precisament esta superposició de diferents testimonis sobre la història principal narrada per Fatma, ja que suma contingut dramàtic a la pròpia protagonista, a l’hora que configura en l’espectador tot un tapís d’històries de dones anònimes confirmant que la història de Fatma no és l’excepció, sinó la norma. A més, resulta esclaridor un dels moments més interessants de l’òpera, en el qual Sama reconeix que també ha patit una relació de maltracte amb un home (en este cas, psicològic), però va poder divorciar-se i deixar-ho enrere (degut a la diferent situació de la dona al Regne Unit respecte a Egipte). Este fet, que evidencia la diferent realitat i situació de la dona a Europa respecte a la majoria de països del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, també deixa a relluir un fet indiscutible: no importa en quina part del món estiguem, ja que trobem diferents maneres d’exercir violència sobre les dones. 

La música de Bushra El-Turk fa d’excel·lent ferramenta transmissora de tota la història, combinant els sons i les gravacions multimèdia, amb música interpretada en viu per l’Ensemble Zar, baix la direcció de Kanako Abe. Este ensemble el formen instruments procedents de diferents orígens i cultures, com el kamanche (Iran), el taegum (Corea), el cromorn (Renaixement), el sho (Japó), el duduk (Armènia), la fujara (Eslovàquia), l’acordió, la flauta dolça, i el violoncel. Tots ells servixen a El-Turk per a elaborar una partitura que incorpora els sons i ritmes de diferents tradicions orientals, principalment l’egípcia, amb tècniques i timbres més propis de la tradició occidental, creant una atmosfera diversa i enriquida des del punt de vista cultural, i aportant així una dimensió multicultural i internacional a la història. A la comprensió i la recepció de la música ajuda en bona mesura el fet de que el llibret no narre en absolut una història de l’àmbit conceptual o simbòlic. Ben al contrari, la cruesa i l’evidència detallada d’una història humana i directa ajuda a que l’espectador puga centrar més l’atenció en la comprensió i assimilació de la música. 

La direcció d’escena, a càrrec de Laila Soliman, és sòbria i efectiva, situant a les dos protagonistes en el centre de l’escena, envoltades pels nou intèrprets de l’ensemble. Estos, a la seua vegada, servixen com a barrots simbòlics d’una presó en la que està tancada Fatma, la protagonista, i en determinades ocasions sumen acció a l’escena, reforçant el paper performatiu de tot l’ensemble. Esta és una proposta molt interessant, ja que l’òpera se servix dels propis músics per generar el concepte escènic, i per tant integra als músics en l’acció dramàtica de manera literal. Probablement este fet ajuda a suplir els pocs elements d’escenografia visibles (tres banquetes i alguns cables), que de fet provoquen cert estatisme i falta de canvi en determinats moments de l’obra.

En tot cas, Woman at Point Zero deixa unes quantes conclusions, entre les quals destaca el fet de que la música amb escena o proposta audiovisual té recorregut, interessa al públic, i pot ser una manera molt més senzilla i directa de comunicar i connectar amb l’espectador de hui, més que altres propostes sonores amb menys contingut gràfic o visual. Ajuda també a este fet la duració de l’òpera, uns rigorosos 60 minuts que en absolut es fan llargs, i que poden ser la resposta idònia al que sense dubte sembla ser el repte més gran al que s’enfronta el món de l’art, la cultura i l’espectacle en els temps de hui: aconseguir seure en un teatre o auditori durant més de 45 minuts a tota una generació que naix, viu i entén la vida en la més pura immediatesa de les xarxes i els continguts de ràpid consum audiovisual. Tant de bo el Festival Ensems, el Palau de les Arts, i les diferents institucions responsables de l’oferta cultural i artística valenciana seguisquen apostant per estes propostes, i a més ho facen a bon preu, especialment per als més joves.

Ressenya de Mario Torres Mas.

Fitxa artística

Equip creatiu
Direcció d’escena: Laila Soliman
Direcció musical: Kanako Abe
Escenografia i disseny vídeo: Bissane Al Charif & Julia König
Vestuari: Eli Verkeyn
Il·luminació: Loes Schakenbosc

Repartiment
Fatma: Dima Orsho
Sama: Carla Nahadi Babelegoto
Ensemble Zar

Una producció del LOD muziektheater, el All Aria’s festival (deSingel Antwerpen, Opera Ballet Vlaanderen, Concertgebouw Brugge & Transparant) de Bèlgica, la Royal Opera House de Londres, el Shubbak Festival de Londres, el Festival d’Aix-en-Provence, el Snape Maltings del Regne Unit i el Grand Théâtre de Luxemburg