El compositor Voro Garcia, director del Festival Ensems, mostra la seua incertesa sobre si seguirà al capdavant del festival en properes edicions, i assegura que de ser així, tractarà de portar de nou Ensems al Palau de la Música. Ens parla de com s’està desenvolupant esta edició, l’increment del públic, els encerts en la programació, i la necessitat de més recursos humans en el futur.

Voro Garcia ens rep dijous 21 de setembre a l’Auditori del Conservatori Superior de Música de València, on el director de MIKROKOSMOS, Mario Torres Mas, li fa una extensa entrevista aprofitant que ja s’ha superat l’equador de la 45 edició del Festival Ensems.

Estem passant l’equador del festival. Quina valoració fas del que ja ha passat, i del que encara pot vindre?

És complicat fer una valoració. Evidentment cal acabar el festival per fer una valoració correcta. El que destacaria són dos coses, no sé si és objectiu però és el que em trasllada la gent: per una part, estem molt contents amb l’afluència de públic, està havent una resposta molt bona. Per altra part, no hi ha hagut cap concert que no fora top, hi ha hagut concerts especialment bons, com el que tinguérem el dimarts amb Ensemble Maja, o Fabrik Quartet, Feedback Trio, Arxis Ensemble, i ni què dir de l’òpera d’inici. No vull deixar a cap perquè, també Dario Calderone ha sigut fantàstic…

De fet, respecte al públic, des de MIKROKOSMOS hem prestat prou atenció, perquè hem vist les sales relativament més plenes que en altres edicions d’Ensems. A què atribuïxes este increment de públic?

Caldria valorar-ho a l’acabar el festival, perquè tampoc sabem ben bé a què és degut. Sempre diguem que la mancança que ha tingut este festival ha sigut justament la comunicació. Hem comunicat bastant per xarxes, però el que són mitjans de comunicació en premsa escrita, televisió, À punt… faig una crida, hola! Ensems! Estem aquí! [en referència a À punt]… no hem tingut la visibilitat que pertocaria; sí a la ràdio [d’À punt], també a altres ràdios i mitjans que no teníem la intenció de cridar-los s’han ficat en contacte amb nosaltres. Pot ser tots estos factors han contribuït. El boca a boca crec que també ha funcionat molt bé, però ja et dic, hem d’esperar a fer una valoració en gelat d’estes qüestions. No és ja el que hem pogut fer enguany, sinó el que venim fent els darrers anys. El fet de que Ensems siga al setembre ha sigut bo, ha ajudat. Justament des de que Ensems és en setembre tenim més afluència de públic, de totes les edats, però hi ha especialment una afluència de públic jove que està ahí, entenem que no coincidix el final de curs, la presentació de projectes i demés… Però entenc i espere que una de les raons també haja sigut el fet de desetiquetar el festival i llevar-li tota la capa esnobista del festival.

Estàs parlant de desetiquetar, però enguany per primera vegada en els últims anys, el festival porta l’etiqueta de Festival de músiques inusuals. Sí que és veritat que no és una etiqueta que classifique o ens porte a una música determinada, perquè és un terme molt genèric, però sí que volia fer eixa pregunta. Per què enguany sí que parlem de músiques inusuals.

He de dir que no estic massa d’acord…

Bé, eres el director del festival.

Com que treballem en equip, la gent de comunicació ho considerava, ja que… què és Ensems? Bé, Ensems és Ensems, després de 45 edicions, hauria de ser… bé, és cert que no és així. Ens vam desprendre de l’etiqueta de música contemporània perquè enteníem que no recollia totes les sensibilitats dins de la creació actual, aleshores clar: festival de música Ensems, però, quina música? Hi havia objeccions per etiquetar, però finalment el departament de comunicació va considerar allò de músiques inusuals. Hem tingut opinions a favor i en contra, però també si es crea debat… 

Al final es tracta de trobar la manera d’anomenar a tota aquella música culta, o clàssica, creada actualment…. no hi ha un terme.

No, i a més no m’agrada allò de culta, i menys encara allò de música acadèmica…

Però és normal que hi haja una necessitat per classificar els festivals, els espais, l’oferta cultural, per exemple dins de l’IVC, perquè està clar que no és el mateix el que oferix Ensems que el que oferix el Festival de Música Barroca de Peníscola, no? Perquè l’etiqueta barroca ja ho especifica.

Sí, està clar, però no deixa de ser complexe trobar una terminologia en la que se puguen sentir còmodes tots els artistes que participen.

De fet, respecte a les formacions que han actuat a Ensems, hem vist trios, quartets, ensembles, orquestres, formacions corals… Creus que el repertori d’eixos concerts s’aproxima a un concert per a tots els públics?

Per una part, allò d’inusual no ens referim només a la programació inusual, sinó a la manera de mostrar el producte […]. Hem intentat trencar amb la barrera entre l’escenari i el públic, cosa que ja es va fent des de principis del segle passat. A més, els espais també condicionen. El fet de no tenir un espai propi també condiciona el que pugues programar un producte o un altre… i tampoc m’agrada el terme producte…

Al final has de parlar en alguns termes…

Per això, però producte pareix que… Per no desviar la pregunta, les propostes, totes i cadascuna d’elles estan destinades a tots els públics. A excepció de les trobades de composició, que són per a un públic especialista, la resta de propostes són per a tots. I després hem tingut una residència artística entorn a Safarejos de València, i ens agrada presentar formats i propostes variades: òperes, cambra, simfònic…

Hem vist Ensems a Castelló, a València i a Alacant. Després d’uns anys, el Palau de la Música reobri les portes. Tornarà Ensems al Palau de la Música.?

Bé, no sé si jo estaré l’any que ve [dirigint Ensems], però si estic, per descomptat parlaré amb el Palau de la Música. Ja hem fet moltes coses abans de que tancara…

Entenc que sense renunciar a Les Arts.

No, no renunciem a ningú. Hem fet activitats a molts espais: IVAM, Bombas Gens, La Nau de la Universitat… […] tant de bo poguérem ocupar també més espais públics.

Has mencionat precisament que no saps si estaràs tu l’any que ve. Hi ha hagut canvis polítics a la Generalitat Valenciana, i això es pot traduir en canvis a Cultura. Tant si estàs tu com a director d’Ensems, com si està altra persona, què esperes per a l’edició 46 del Festival Ensems?

D’entrada, que hi haja una edició 46, 47, 48… Acaba d’haver una presentació del llibre Cartografías de la Música Contemporánea, on un dels autors del llibre, Paco Yáñez, posava en valor la tasca que s’està fent des d’Ensems… Per al futur m’agradaria que hi haguera una major transversalitat des d’Ensems, de cara a l’Estat, i també de cara a Europa, que en certa manera ja s’està fent… de fet comentàvem a micròfon tancat que tenim al voltant de 300 propostes per a les dos pròximes edicions del festival, i moltes venen no només d’Europa, sinó de l’altra part del xarco. Jo sempre he intentat que Ensems siga el cap o la cua d’una programació anual de músiques inusuals (o com vullguem dir-ho), i que encara falta per implementar, com sí que ocorre amb el teatre. La música som la germana pobra de les arts, i a més a més, les músiques de nova creació som la minúscula part d’eixa germana pobra.

Sembla mentida que al País Valencià, que sempre s’escolta allò de terra de músics, la música siga la germana pobra de les arts.

Bé, així és.

Entenc que si seguires tu al capdavant del festival, totes estes qüestions seran les que caldrà millorar. Quines coses valores que s’han de seguir millorant, o que no han funcionat en esta edició d’Ensems?

Bé, veiem el que hi ha a l’escenari, però la tasca que hi ha darrere no es veu. L’equip humà que hi ha darrere és molt petit. Per fer front a totes les activitats que tenim en marxa (presentació de llibre, concerts, jornades), resulta molt difícil rebre a la gent en València de la manera adequada, o al menys de la manera que a mi m’agradaria. Cal ampliar l’equip.

Aleshores la teua autocrítica és que necessites més recursos.

No per descarregar-me a mi, sinó a la resta del personal. És una autocrítica que fem cada any. No ja recursos econòmics, sinó humans. Necessitem una comunicació més potent, per a que totes les activitats i concerts que es fan, crec que objectivament a un nivell espectacular (encara que caldria preguntar al públic)…

Bé, nosaltres preguntem al públic, i de fet, ja que parles de la comunicació, nosaltres estem cobrint tot el festival, volíem preguntar-te. Tu portes moltes edicions darrere, i nosaltres estem començant. Quins consells ens donaries per a seguir treballant i aportant al festival?

Per una banda vos he d’agrair tota la tasca que esteu fent, completament desinteressada, ja que no hi ha cap altre mitjà que estiga cobrint el festival d’eixa manera. I també és una qüestió que a nivell acadèmic, estem orgullosos dintre del Departament de Composició del Conservatori Superior de Música de València, que per iniciativa dels propis estudiants es creara una ràdio que divulgara les músiques inusuals, i que eixes sinèrgies entre vosaltres feren que passareu també a fer crítiques, entrevistes… Esteu donant una visibilitat que no ens dona À punt! […] Esperem que seguiu en eixa línia.

Voro Garcia, director del Festival Ensems, moltes gràcies per prestar-te a MIKROKOSMOS, i esperem seguir gaudint de moltes més edicions del festival

Moltes gràcies a vosaltres, Ensems té molta vida, només cal vore el treball de cartelleria… el treball de Marta Negre és preciós…

Això ja dona per a altre especial…