El duo artístic format pels pianistes Francisco Martí i Carolina Santiago interpreta la «Trilogie für zwei Flügel», de Brigitta Muntendorf. Amb una important part electrònica a càrrec d’Ángel Faraldo, el Syntagma Piano Duo va aconseguir aprofundir en els dilemes i els trastorns que planteja l’obra de Muntendorf.

Dissabte 23 de setembre es va celebrar al Palau de les Arts de València un concert a càrrec del Syntagma Piano Duo, dins del Festival Ensems. Esta parella artística, formada pel pianista Francisco Martí i la pianista Carolina Santiago, va interpretar Trilogie für zwei Flügel, l’obra per a dos pianos i electrònica de Brigitta Muntendorf. És una trilogia formada per tres obres de la compositora alemanya: Key of Presence, KreisIncrease i Key of Absence. La interpretació de les tres parts va durar aproximadament 50 minuts, en els que el duo va explorar totes les vies performatives que l’obra exigix, mostrant un domini total no només de la música, sinó també de l’escena.

La primera peça que conforma la trilogia, Key of Presence, proposa un joc de ressonàncies a través dels diferents timbres que es poden obtindre d’un piano amb amplificació i tractament electrònic del so. Els efectes de pregunta-resposta entre els dos pianos són recurrents en este moviment, i crida l’atenció el contrapunt percussiu generat pels micròfons de contacte que ambdós intèrprets tenen adherits al pit. Francisco Martí i Carolina Santiago interpretaren de manera brillant esta successió de fenòmens tímbrics que transcendixen al piano com a instrument, i transporten el so i la música cap a una nova dimensió espacial, tant a l’hora de la interpretació, com a l’hora de l’escolta. La sincronia i complicitat en cadascun dels moviments d’ambdós intèrprets va ser excel·lent, aconseguint un resultat realment colpidor en esta primera part de l’obra de Muntendorf.

La segona part de la trilogia, KreisIncrease, està inspirada en l’obra Stille und Umkehr, del compositor alemany Bernd Alois Zimmermann. En este moment, la trilogia adquirix un discurs més conceptual, on els propis gestos dels pianistes semblen aprofundir en l’autoconeixement, els límits físics de l’ésser, i la figura de l’artista com a entitat humana. Els dos membres de Syntagma Piano Duo van interpretar el paper transmetent credibilitat i consciència. Els vam vore acaronar les banquetes en les que estaven asseguts, recórrer amb les mans els seus propis cossos, i construir amb encert una reflexió al voltat dels límits físics a l’art, però també a qualsevol context. 

Tancava la Trilogie für zwei Flügel la tercera obra que la conforma, Key of Absence. En esta part, l’artista, després d’haver adquirit consciència de sí mateix al moviment anterior, es delecta mostrant una falsa complicitat amb el públic, engrandint encara més la bretxa que separa la ment artística del món material. Francisco Martí i Carolina Santiago van interpretar esta tercera part amb soltesa, amb moments que ratllaven el teatre de l’absurd (com quan alternativament van saludar al públic amb una pretesa intenció de trencar la quarta paret, però amb nul·la efectivitat, tal i com pretén la pròpia obra). 

Trilogie für zwei Flügel és una obra que representa un repte per als intèrprets que s’endinsen en ella. No només es tracta d’un magnífic exemple de gran repertori per a dos pianos i electrònica; és, també, una encertada reflexió sobre el paper de l’art en els nostres dies, el comportament i la visió dels artistes, i el sentit de la simbiosi i complicitat entre artistes i públic. No aporta respostes, però sí molts interrogants al voltat de les diferents maneres d’articular el fet artístic en una societat cada cop més canviant i impacient. Probablement, per això l’obra de Brigitta Muntendorf és tan rellevant hui. Més encara, quan és interpretada amb el domini i la implicació tècnica, emocional i intel·lectual del Syntagma Piano Duo.

Ressenya de Mario Torres Mas.