La compositora Àngela Gómez estrena al Festival Ensems l’obra «Del vermell de l’agalla», encàrrec de l’Institut Valencià de Cultura i interpretada per l’Orquestra de València sota la batuta de Nacho de Paz.

El director de MIKROKOSMOS, Mario Torres Mas, entrevista a la compositora Àngela Gómez després de la seua estrena amb l’Orquestra de València. A l’entrevista, la compositora valenciana reflexiona sobre el treballa amb una orquestra simfònica, la col·laboració entre compositora i director, i totes aquelles qüestions relacionades amb el procés creatiu de l’obra. A més, ens parla de la cultura de la immediatesa, i com ella mateixa incorpora a la seua obra creativa els elements propis de la societat actual.

Comencem l’entrevista amb la compositora Àngela Gómez. Moltes gràcies per prestar-te a les preguntes de Mikrokosmos. La primera pregunta va en relació a la teua participació enguany al Festival Ensems. Com ha sigut per a tu l’experiència de poder treballar amb una formació com és l’Orquestra de València?

En primer lloc, moltes gràcies per convidar-me i per la tasca que esteu realitzant en Ensems. Bé, sobre el procés de fer l’obra i treballar amb l’Orquestra de València, he experimentat moltes sensacions. Des d’estrès creant la peça, inseguretats… i molta emoció el dia del concert. He passat per moltes fases, però l’experiència ha sigut meravellosa. Estava un poc preocupada per la resposta de l’orquestra, ja que normalment a les orquestres es treballa un repertori més clàssic, però els músics han respost molt bé. Nacho els ha pegat molta canya i les indicacions eren molt clares, així que la veritat és que estic molt contenta. 

Com ha sigut per a tu eixa col·laboració amb Nacho de Paz, el director del concert? 

Al principi va ser un poquet intensa, la veritat, perquè ell és molt intens. El contacte el vam tindre sobretot abans dels assajos, resolent dubtes i acordant algunes qüestions sobretot en quant als tempos. Jo havia plantejat uns tempos prou elevats, era conscient, però volia veure si l’orquestra podia arribar… però bé, al final vam aparaular baixar-los i realment Nacho tenia raó. Una cosa és la idea que jo tinc al cap i altra és si pot funcionar o no pot funcionar en l’orquestra. Així que molt bé, com dic el treball amb ell va ser especialment abans, a finals d’agost i principis de setembre, i després assajant amb l’orquestra ja teníem tot bastant clar, així que les indicacions que jo vaig poder donar foren mínimes. 

Per tant, podem dir que ell mateix ja es va anticipar a les qüestions que pogueren anar sorgint durant els assajos, no?

Exacte. Ell té molta experiència i es nota el seu bagatge. Jo no tinc tanta experiència, és la meua primera peça per a orquestra, així que de tot el que anava dient Nacho als assajos tinc la partitura repleta d’anotacions, així que a partir de la setmana que ve començaré a modificar i perfeccionar. La veritat és que és un luxe molt gran que Nacho de Paz dirigisca la teua primera peça simfònica i que t’ajude tant. Al final, crec que és necessari per als que comencem en la composició tindre eixe feedback i que t’ajuden en el procés. Jo ho agraïsc moltíssim perquè realment quan més aprens és en eixa setmana d’assajos. 

De fet, un dels moments més interessants per als compositors probablement és eixa col·laboració quan s’estrena una obra amb el director i amb l’orquestra, perquè també es treballen aspectes que després, com has dit, modificaràs en l’obra, així que podríem dir que això també forma part del procés creatiu, no?

Clar. És cert que en l’orquestra no és com en altres formacions amb les que jo he treballat, com grups de cambra. En l’orquestra els temps són molt ajustats i no hi ha temps per fer proves i canvis en l’obra. Sobretot el treball anterior amb Nacho ha sigut molt positiu, crec que coneix la peça millor que jo, se la va estudiar nota per nota, ho tenia molt clar i això va facilitar molt les coses. 

Del vermell de l’agalla és l’obra per a orquestra simfònica de la que estem parlant. Què ens pots contar de la teua obra per als que no hem viscut tot eixe procés creatiu?

Em va costar molt arrancar la peça. No havia escrit mai per a aquesta formació i clar, hi ha tantes possibilitats a l’orquestra… Al principi estava un poc bloquejada i no sabia com encarar-ho, però em va vindre la idea de que l’orquestra per a mi és com un mosaic de colors. Se’m va clavar eixe concepte al cap i vaig decidir tirar per ahí, basant-me en el mosaic com a reflex de dos elements: per un costat, com a reflex de l’orquestra, composta per molts fragments de gran diversitat de colors; i en segon lloc, també com a reflex de la societat actual en la que vivim, de la cultura d’allò immediat de la que crec que som tots víctimes. Això de la gratificació instantània que busquem diàriament, a les plataformes de sèries, comprant per Internet, a les xarxes socials… Aleshores, volia plasmar d’alguna manera eixa idea en l’obra. A mi tot això em crea un poc d’angoixa i ansietat, perquè també sóc víctima d’aquesta societat d’allò immediat. Per això la peça és molt enèrgica i les seccions són curtes i ràpides, amb molt de nerviosisme, precisament per a reflectir tot això. Eixa és la idea en la que es basa la peça. 

Parles de la cultura d’allò immediat, de la que tots som víctimes, potser especialment les generacions més recents. I al mateix temps, hem observat que en aquesta edició d’Ensems l’afluència de públic ha sigut major. Precisament en eixe concert de l’Orquestra de València vam observar una gran quantitat de públic, en un concert que no era gratuït i que no presentava cap obra del repertori més tradicional com a punt d’atracció. Es van interpretar obres d’estrena junt amb obres de Ligeti i Lutoslawski. Pot ser tot açò convida a l’esperança? 

Jo espere que sí. Que hi haja púbic al concert d’orquestra és especialment significatiu, ja que és cert que la gent sol esperar altre tipus de repertori. Per altre costat, també és cert que justament Ligeti i Lutoslawski els podem considerar ja dos clàssics. Jo estic molt contenta que la meua obra estiguera entre eixes dos, ja que si tot el programa haguera estat format per obres de nova creació el públic potser no hauria respost igual.

Per últim, volia preguntar-te sobre la experiència d’escriure per a un festival, en aquest cas ha sigut l’Ensems, però tu també t’has mogut en diversos festivals d’Europa, dedicats igualment a la música contemporània o de nova creació. Creus que són necessaris aquest tipus de festivals?

Bé, jo crec que són molt necessaris, perquè ja sabem que a les programacions habituals és molt estrany trobar aquest tipus de repertori. Crec que és interessant la possibilitat de que Ensems s’obrira a una programació més continua, no només en setembre, i que estiguera lligat a festivals d’altres zones. També és cert que està intentant internacionalitzar-se a través d’alguns encàrrecs. Respecte als festivals, seria genial que hi hagueren inclús més i que abastiren tot el territori. En Espanya trobem alguns altres festivals, però tant de bo hi hagueren més! 

Esperem que naixquen més festivals i que nosaltres puguem anar a escoltar-los tots! Moltes gràcies a Àngela Gómez, compositora, que ha estrenat amb l’Orquestra de València al Festival Ensems. Gràcies a prestar-te a les preguntes de Mikrokosmos!

Moltes gràcies a vosaltres!