Galiana presentarà el llibre en el Col·legi Major Rector Peset (Universitat de València) i actuarà, després d’un col·loqui, amb Bartolomé Ferrando i Joan Gómez Alemany, el 13 de març a les 19h. També ho farà a Madrid en la llibreria El Argonauta amb Carlos Galán i Josu de Solaun, amb els quals improvisarà, el dia 20 a les 19h

Josep Lluís Galiana ha publicat La lliure improvisació musical, font inesgotable d’intel·ligència emocional (EdictOràlia Música), un llibre en el qual aborda les derivades i beneficis d’aquesta manera d’escoltar i fer música tant en el terreny artístic com en el personal. L’obra de l’autor valencià, protagonista destacat en l’escena internacional de la lliure improvisació, la creació electroacústica, el avant-garde jazz, la investigació etnomusicològica i la divulgació de la cultura i les arts des de fa més de tres dècades, està prologada per Bartolomé Ferrando, professor titular de Performance de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València.   

L’escriptor, músic i editor exposa que “la lliure improvisació musical és una activitat eminent i essencialment social”, una idea que fonamenta des de diferents òptiques i explica sobre la base de l’escolta dels altres músics, del públic, de l’espai… pel que conclou que és una “activitat generadora d’intel·ligència emocional”; i assegura que “els conceptes abordats constitueixen els fonaments i els eixos principals sobre els quals se sosté i gira la pràctica de la lliure improvisació musical”, per la qual cosa podria considerar-se un “manual de l’improvisador encara que amb aportacions dirigides a tots els públics i persones que vulguen tindre una vida més creativa”.

Galiana descriu en aquest treball que “la lliure improvisació és un procés que contribueix al desenvolupament i a millorar l’expressivitat i la creativitat, interacció, flexibilitat, autodisciplina, fluïdesa, la coherència i l’honestedat, inventiva, tolerància, autonomia, crítica, autoconsciència, eficàcia, adaptabilitat, la presa de decisions i la capacitat de resoldre conflictes i negociar desacords, el maneig de l’estrés i de l’ansietat, l’empatia (escoltar a l’altre), autoestima, la responsabilitat i el compromís personal, el pensament positiu, l’assertivitat i destresa en la comunicación, la tolerància a la frustració i maneig de la ira i, en definitiva, la gestió de les habilitats emocionals, cognitives i de conducta”.  

El llibre “sorgeix de la necessitat de recopilar en un llibre una sèrie d’assajos i escrits que obrin un camp de reflexió i debat”, a partir d’una selecció de textos “nascuts a l’ombra de la praxi, de l’exercici etnomusicològic i de l’intercanvi amb altres improvisadors”. El músic considera que “la lliure improvisació musical pot acabar despertant les consciències dels qui la practiquen i l’escolten; fa reflexionar i provoca al pensament”, en un procés en el qual “només es viu del, i per al, instant”. 

Sense partitura

Bartolomé Ferrando indica en el seu pròleg que “un dels trets més rellevants i fascinants que caracteritza a aquesta música és l’absència d’estructura. Sense cap partitura, i sense cap ordre preconcebut, la improvisació lliure és una articulació d’instants creatius ancorats en el present”; i apunta al fet que “un altre dels factors necessaris per a l’exercici de la improvisació lliure és l’escolta: l’escolta de si mateix, l’escolta de l’altre i, també, l’escolta de l’entorn”.

En aquest sentit, adverteix que “escoltar a l’altre no exigeix supeditar-se al que l’altre diu, és una invitació al diàleg, a l’articulació, a la permutació, a l’agregació, a la desagregació i a la rèplica rizomàtica del que l’altre diu, des d’anotacions de dissolució del jo personal, per totes dues parts, la qual cosa condueix a espais desconeguts”.  

La improvisació crea “un imprevisible, autèntic, lliure i il·limitat ‘espai de joc’ i d’acció, en el qual ‘mirar-se als ulls’, dialogar i estimar-se. Un espai en el qual es desplega una sèrie d’esdeveniments artístics, socials, psicològics, emocionals, acústics, polítics, econòmics, ambientals, ecològics…, i en el qual, gràcies al so i al moviment, ens introduïm en el concepte de ‘aura benjaminiana’ [Walter Benjamin], en eixe ‘entramat singular d’espai i temps: l’aparició única d’una llunyania, per pròxima que estiga’”. Un espai, explica, «d’escolta profunda que ens permet construir un nou vocabulari, un lèxic propi, que procedeix de —i propícia— una arquitectura mental pròpia, segurament no original, però absolutament personal”.

Retorn a l’origen

En relació amb el silenci, el professor de Belles Arts remarca que “és un punt de partida nou capaç d’engendrar fragments sonors en totes direccions. El silenci esclata”. Per a Galiana “genera noves formes de relació amb l’espacialitat”; i per al compositor, teòric musical, artista i filòsof estatunidenc, John Cage, “és un retorn al caos, a l’origen, al moment en el qual so i silenci són indissociables encara; allí on l’atzar pren les seues arrels, i d’on emanen totes les possibilitats”. Ferrando ressenya la importància d’un component propi de la improvisació lliure: l’espontaneïtat, “un factor pulsional lligat estretament a l’atzar i connectat amb una totalitat lligada al silenci, al caos i a l’acte creatiu improvisat”. 

L’autor presentarà el llibre a la Universitat de València, Col·legi Major Rector Peset, el dimecres 13 a les 19h, en un acte en el qual hi haurà un col·loqui després del qual oferirà una breu actuació a la Sala de la Muralla juntament amb Bartolomé Ferrando (veu) i Joan Gómez Alemany (piano). També ho farà a Madrid en El Argonauta, la llibreria de la música, en la qual participaran Carlos Galán, compositor, pianista, director, catedràtic d’Improvisació i escriptor; i Josu de Solaun, pianista, improvisador, poeta i compositor; el dimecres 20 a les 19h. 

Enfocaments teòrics

Els tres ponents xarraran sobre el llibre aportant enfocaments teòrics per a explicar aquesta disciplina musical, però també compartiran les seues experiències com a improvisadors. Després del debat, Galiana, De Solaun i Galán tocaran el saxo i el piano, respectivament, en un exercici d’improvisació lliure. L’entrada per a les dos presentacions és gratuïta fins a completar l’aforament.  

Galiana & De Solaun van publicar First times [Primeres vegades] en 2022, un disc en el qual reivindicaven la improvisació lliure com a expressió artística i musical. Aquest madurat i espontani treball discogràfic, editat pel segell Liquen Rècords, és un punt de trobada sonora que transita entre la música contemporània i experimental i el jazz. El pianista valencià és l’únic espanyol que ha guanyat el Premi Iturbi de València i el George Enescu de Bucarest, així com dos Premis Internacionals de Música Clàssica, entre altres guardons. 

Assajos, recopilacions i estudis

Josep Lluís Galiana (València, 1961) és autor també de l’assaig El gran juego de la deriva sonora i de les recopilacions d’escrits musicals Pianos y pianistas. Dos décadas de crítica musical y otros escritos pianísticos; Emociones sonoras, de la creación electroacústica, la improvisación libre, el arte sonoro y otras músicas experimentales i Escritos desde la intimidad. Conversaciones, artículos de opinión, notas, reseñas y críticas musicales; Tiempo de reverberación, una aproximación histórica a la música experimental valenciana i els poemaris Haikus d’estiu i Sons compartits, així com de nombrosos articles, crítiques, ponències i estudis musicològics publicats en diversos llibres, revistes especialitzades i premsa escrita.

El saxofonista, improvisador, escriptor, compositor, editor i productor discogràfic, compta amb 200 composicions en catàleg i més de 50 discos publicats en diversos segells, tant en solitari com en col·laboració amb prestigiosos artistes com Agustí Fernández, John Butcher, Wade Matthews, Josu de Solaun, Ramón López, Carlos D. Perales, Avelino Saavedra, Jesús Gallardo, El Pricto, José Manuel Berenguer, Miguel Molina, Gregorio Jiménez, Ruiz del Puerto, Sisco Aparici, Vicente Gómez, Ferran Besalduch, Ricardo Tejero, Íñigo Ibaibarriaga, Mike Cooper, Carlos Galán, Guillermo Bazzola, Paloma Carrasco, Thomas Bjelkeborn, Adolf Murillo, Gonzalo Biffarella, Bartolomé Ferrando, Víctor Sequí, Joan Gómez Alemany, David Herrington, Jorge Gavaldá, Ricardo Tejero, Ángel Faraldo, Luz Prado, Mathias Müller, Isabel Latorre, Albert Cirera o Sarah Claman, entre molts altres.   

Presència en festivals internacionals  

La seua obra s’ha donat a conéixer en importants festivals internacionals de Portugal, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Suècia, els EUA, la Xina, el Brasil, l’Argentina, Mèxic, Cuba i Espanya. En 2016, funda l’editorial EdictOràlia Llibres i Publicacions i el segell discogràfic Liquen Rècords, dedicat a les músiques improvisades i experimentals.  

En el camp de la docència, ocupa la Càtedra d’Orquestra i Cor del Conservatori Superior de Música de Castelló (2002-2003), on funda la seua Big Band. També, ha sigut professor d’Història i Estètica de la Música en el Conservatori Professional de València (2002) i en el Conservatori Professional de Cullera (2004-2005), a més d’impartir nombrosos cursos, tallers i seminaris entorn de la improvisació i altres qüestions musicològiques, artístiques i culturals a l’Argentina, Grècia, Suècia i Espanya.